podria ser un blog

Castellet en versaletes

«Castellet, J. M.», escrit així i en versaletes: fins al 1999 és així com coneixia l’editor de referència Josep Maria Castellet. L’havia llegit parlant de Pla i de Rodoreda com a estudiant de Filologia Catalana que vaig ser del 94 al 99. Apareixia a la majoria de bibliografies de les assignatures de literatura de la carrera. Era un cognom familiar i prou, jo llegia i subratllava el que ell escrivia, i en copiava fragments als apunts, i fotocopiava (xxxt!) els seus articles i els duia a la carpeta blava de la universitat per llegir-los al tren o al bar.

castellet

Però a principis del 1999 em van concedir una plaça de becària a Edicions 62 (jo en deia així, però ja era el Grup 62), al carrer (avui desèrtic) Peu de la Creu, i vaig anar a parar al departament de promoció de Montserrat Sabaté (de qui vaig aprendre de tot menys llengua i literatura, i no sé si l’hi he agraït mai), que tenia la taula just al costat del despatx del Castellet, sense versaletes de cop i volta.

Mentiria si digués que recordo perfectament el primer dia que hi vaig coincidir, tampoc cal que exageri. Però si sé que m’impressionava veure’l arribar a quarts de deu tocats, cada matí. Just quan s’acostava a la «nostra» taula i deia bon dia a la Montserrat, jo sortia de deixar-li una ampolla d’aigua al despatx, al costat de tots els diaris del dia. Que el Castellet arribava a la casa suposo que ens ho deia l’Ana Valero, aleshores recepcionista-telefonista (somriure insubstituïble, mirada lluminosa) del Grup, i mentre el mestre pujava les escales de fusta cap al primer pis jo corria amb la Font Vella en una mà i la timidesa crònica a l’altra. I quan ell entrava al seu despatx normalment jo ja feia uns segons que tornava a seure a la meva cadira, barallant-me amb targetons de presentacions de llibres o butlletins de novetats.

Però un dia que la timidesa no era tan crònica em vaig endarrerir i vaig entrar a portar-li l’aigua quan ell ja seia davant del feix de diaris i hi vaig anar amb la idea de dir-li alguna cosa (no sé quina, i no ho sé perquè em sembla que llavors tampoc no ho sabia, no perquè em falli la memòria), però els nervis em van trair i l’únic que li vaig poder dir va ser «perdoni» després d’abocar-li, no sé ni com!, tota l’aigua de l’ampolla damunt la taula. «No passa res» o alguna cosa per l’estil, em va dir.

Des d’aquell dia, si li portava l’aigua quan ell ja seia al despatx, aixecava la vista del diari i em vigilava dissimuladament fins que desapareixia del seu camp visual. I si hi entrava més tard, per portar-li un exemplar de l’últim llibre d’Edicions 62, Empúries, Península o Muchnik (els quatre segells d’aleshores) acabat de sortir del forn, deia gràcies sense apartar la vista del que llegia. I al seu despatx s’hi apilaven novetats fins que no hi cabien i en feia neteja i tots els becaris, com aprenents de voltors, ens acostàvem al tram de lleixa negra on deixava els exemplars que ja no volia (va ser així com vaig llegir Años luz de James Salter, una de les moltes coses que li he d’agrair al Castellet!).

En seure al costat del seu despatx, vaig ser testimoni de les moltes visites que rebia (ulls com taronges jo cada dia!), i recordo ara especialment el dia que van venir a enregistrar-lo per al programa Epílogo (diria que a la biblioteca del Grup 62, però no n’estic segura).

Han passat quinze anys des de llavors i no he tornat a tenir ocasió de parlar amb aquell savi murri a qui li vaig portar l’aigua, les novetats, les visites i les trucades durant sis mesos que em van servir per decidir què faria quan s’acabés la beca.

Senyor Castellet, encara no sé què li hauria dit aquell dia que entrava decidida al seu despatx (ara només li diria gràcies mil cops, fins a inundar-li un altre cop la taula), l’aigua vessada em va salvar de fer (més) el ridícul davant d’un cognom que per a mi sempre anirà en versaletes.

Anuncis
Estàndard

3 thoughts on “Castellet en versaletes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s