TN

He anat acumulant coses a dir d’aquelles que van amb llocs i hores i enllaços i tal, i ara us les engaltaré totes. Ja m’ho perdonareu en una altra vida.

Primer titular: paperdevidre.cat, la nineta dels meus ulls!

A hores d’ara jo crec que tots els que passeu per aquí ja coneixeu el nou portal dedicat en exclusiva al conte. Peeeerò, per si de cas… Us recomano, com a coeditora de l’invent, que el visiteu, que us hi atureu, que llegiu els contes que hi hem publicat fins ara: Miquel Duran, Yannick Garcia, Vilis Kasims traduït per Alba Dedeu, Cortázar recuperat per Carles Álvarez, un avançament editorial de Bradbury gentilesa de RBA-La Magrana… I espereu, perquè la setmana que ve, i l’altra, i l’altra, vénen més contes, més veus, més lletres de les bones… En Guillem i jo ens hi estem esmerçant molt, triem, llegim, rellegim… És una feinada i una festassa.

Segon titular: m’estreno a la premsa!

Aquest diumenge que ve, dia 1 de juny, m’estreno a la premsa publicant un article-relat al suplement del diumenge del diari Ara, el RAR. Espero que sigui l’inici d’una nova faceta, aventura o bogeria, això! No us en dic res més… Mantinguem el misteri fins al diumenge, correu als quioscos!

Tercer titular: cap a l’Ateneu Barcelonès!

El dia 5 de juny els de l’Escola d’Escriptura (gràcies, Mònica Miró i Muriel Villanueva; gràcies, Jordi Muñoz!) m’han convidat a participar en un col·loqui amb els alumnes dels cursos de Conte I i II. Aquest últim trimestre del curs han estat treballant El parèntesi més llarg a classe i es veu que em tenen preparades unes quantes preguntes. Confesso que xalo molt en aquesta mena de trobades amb lectors, i si a més resulta que són potencials escriptors de contes ja… L’acte no és obert al públic, però em feia il·lusió fer-vos-ho saber, perquè que un any llarg després El parèntesi encara segueixi viu és una notícia que m’emociona!

Quart titular: cap a Cerdanyola del Vallès!

I si em fa il·lusió que El parèntesi encara cuegi… Resulta que tinc un club de lectura d’Un altre got d’absenta el proper 11 de juny a la llibreria L’Aranya de Cerdanyola del Vallès. L’hora no és segura del tot, així que si us hi voleu acostar, estigueu atents a la pàgina de Labreu Edicions, que aviat ho anunciaran.

Cinquè titular: cap a Lleida amb l’Imma Monsó!

El 17 de juny, a les 19.30 h, a la Biblioteca Pública de Lleida, i dins del cicle Destapats (coordinat per en Jordi Nopca), tindré la sort de compartir taula i xerrera amb l’escriptora Imma Monsó. Parlarem de La dona veloç i de tot el que ha escrit l’Imma, i d’El parèntesi més llarg i el poc que he escrit jo, ai!

Sisè titular: cap a Poblenou!

El 19 de juny, a les 20 h, em tindreu a la llibreria Nollegiu del Poblenou, molt ben acompanyada pel llibreter que sempre surt borrós a les fotos, perquè no para! Parlarem d’El parèntesi i del que es presenti, que no tinc clar si em farà una entrevista o em sotmetrà a un interrogatori!

Ja acabo, i acabo amb festa!

I us avanço, de passada, per tancar com he obert, que el 26 de juny, a les 19.30 h, a la Llibreria Calders, presentarem la nova etapa de Paper de Vidre amb contes i cançons. No us en puc dir res més. Si en voleu estar al corrent, apunteu-vos al butlletí!

El temps!

Tot bon TN acaba donant pas a l’espai del temps… Ha! Temps és el que em faltarà durant les pròximes setmanes! Espero veure-us en algun d’aquests titulars (no, en tots no cal, això ja ho faré jo, que em sacrifico per vosaltres!?). Aviat reprendrem els diàlegs o monòlegs o què-sé-jos habituals. (No hi ha hagut manera d’aconseguir el patrocini de Repsol, no m’ho explico.)

L’últim Paper de vidre (i el primer)

Avui és un dia especial: surt un nou número de Paper de vidre. Això sol ja és festa grossa. Però és que a més és l’últim de la primera època. Tanquem un cicle. Amb el Guillem ens hem escrit una desena llarga de correus, aquest matí, i això que els dos teníem feina. Estàvem i estem emocionats. Hem fet saber per fi als nostres subscriptors (més de mil!) que fem un canvi de rumb. A hores d’ara tothom qui ho vol ja sap que la segona època del Paper de vidre tindrà el conte com a protagonista principal i absolut. I a mi això em fa una il·lusió especial, em cau la bava com a la princesa de la Gemma Capdevila. I alhora comparteixo emoció també amb l’amic i col·lega Carles Miró, perquè hem tingut la sort de fer l’última entrevista del Paper de vidre i a més l’hem feta a una dona que admirem, la traductora literària Dolors Udina. Ja no puc demanar més, o sí: he trobat un raconet per homenatjar un cop més el meu Perec. Avui sóc breu, que tinc un nus al coll i a més a vosaltres se us gira feina, que al 63è Paper de vidre hi ha molta teca, i de la bona!

Postdata: Tanta emoció no pot ser bona. Amb el post ja penjat i difós als quatre vents m’adono que no us he dit res de les 31 (TRENTA-UNA!!) col·laboracions que donen cos i forma i entitat a l’últim Paper de vidre: 31 allargaments de luxe, des de la Bíblia fins a David Foster Wallace, passant per Salinger, Buzzati, Rodoreda, Poe, Kafka, Perucho i molts més! És que és un escàndol, ai.

Avui toca polir!

Us aviso el mateix dia de la cosa perquè no pugueu dir que us en vau oblidar, si us ho perdeu és el vostre problema. Però si sou prou assenyats i arrauxats, aquest vespre heu de venir a l’Imprevist (carrer Ferlandina, 34, cantonada amb carrer Sant Vicenç, a tocar de la plaça del Pes de la Palla), cap a les set tocades, a escoltar amb atenció la Maria Bohigas i el Martí Sales, que combinen perfectament el seny i la rauxa a través de la paraula, i si us queda espai al cap després de sentir-los, fareu bé de parar l’orella al que direm el Guillem Miralles i jo, coeditors del llibre que avui presentem en societat:

I després vindran les cançons del Roger Puig i les cerveses i les salutacions i les abraçades i els copets a l’esquena i els et-veig-més-prim i els encara-no-m’he-llegit-el-teu llibre i els flipo-amb-l’últim-videoclip-dels-Manel.

Feu el que us sembli, però el que passarà avui no tornarà a passar mai més. Que voleu que us acabi de convèncer? Al llibre hi ha Rodoreda, hi ha Sales, hi ha Barnils, hi ha Pau Riba, hi ha música, hi ha cinema, hi ha arquitectura, hi ha el «nostre Leonardo», o sigui, el gran Rusiñol, hi ha un munt d’idees lluents, mirades netes a la realitat cultural d’aquí, frases brillants, paràgrafs hilarants, altes dosis d’entusiasme, entrevistes sonades, col·laboracions de prestigi, si fins i tot s’hi parla de futbol! I la coberta l’ha feta l’Oriol Malet, que a banda de ser un il·lustrador més que consolidat, es veu que l’empaita la justícia perquè el rei borbó amb més cicatrius de la història va ser víctima del seu pinzell esmolat i…

No segueixo. Si tot això no us convenç, és que no heu de venir, entesos?

Feliç atabalamenta

La meva agenda, avesada només a les presses dels lliuraments urgents de correccions i traduccions, ara ha estat envaïda per tot un seguit d’actes estranys que tenen a veure (gairebé tots) amb un parèntesi que s’allarga. Així que durant les pròximes setmanes la rutina se m’omplirà de parèntesis en forma de berenars, presentacions, partits de futbol (?), xerrades, signatures de llibres i clubs de lectura. I jo seré una atabalada feliç sense un minut per seure ni com a la foto d’aquí dalt (no sé si en sabria…).

Us en faig inventari, dels bolos, per si hi ha res que us interessi:

1/ El 28 de març, Dijous Sant, de 17 a 20 h, a la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, berenar literari acompanyada d’un munt d’escriptors.

2/ El 4 d’abril, dijous, a les 19.30 h, al Bar Imprevist, presentació del llibre Paper de vidre. Una nova polida, molt ben acompanyada pel company Guillem Miralles (els dos hem estat els «curadors» del volum), l’editora Maria Bohigas, l’escriptor, traductor i músic Martí Sales, el també músic Roger Puig (serà l’únic que cantarà de tots nosaltres) i la gent de Labreu Edicions.

3/ L’11 d’abril, dijous (i ja van tres dijous), a les 20 h, al Raval Bar, presentació ludicoteatral d’El parèntesi més llarg amb l’actriu Clara Segura, que farà una lectura dramatitzada de dos contes del llibre. (D’aquí la foto que encapçala aquestes ratlles.) Cervesa, teatre i humor en ple Raval, no us ho podeu perdre! (Vegeu-ne el targetó aquí sota; podeu clicar-hi per veure’l més gros.)

4/ El 17 d’abril… Encara no ho puc explicar. (D’aquí uns dies hi afegiré la informació!)

5/ El 21 d’abril he d’anar al Camp Nou (també us ho explicaré millor aviat).

6/ El 23 d’abril és Sant Jordi. Ja us diré on seré, per si voleu venir a fer-me companyia.

7/ El 30 d’abril faré una xerrada sobre El parèntesi més llarg amb els alumnes del Consorci de Normalització Lingüística de Sant Andreu de la Barca (de moment no en tinc més dades, ja us n’informaré!).

8/ A partir del 6 de maig farem un club de lectura virtual d’El parèntesi més llarg a Llibres per Llegir, amb trobada presencial com a colofó al final del club (també us en donaré més detalls quan els tingui).

9/ El 22 de maig faré una xerrada sobre El parèntesi més llarg a la seu d’Òmnium Cultural de Rubí dins del cicle Arran de Mot (us en diré més coses quan s’acosti la data).

I si heu arribat fins aquí, us regalo una ressenya que va aparèixer ahir a l’ARA Llegim, de la Simona Skrabec, titulada: El món dòcil d’abans mai no va existir (alerta, conté spoilers i altres detalls no aptes per als que encara no heu llegit el llibre).