No dec ser l’única, imagino, que just abans de llegir una crítica, es fa una sèrie de preguntes (com més temps passa, més llarga n’és la llista) i he pensat si no valdria la pena que el crític les respongués, en un qüestionari tipus Sí-No-NS/NC per orientar el pobre lector que té la moral de llegir-lo. El qüestionari podria ser una cosa així:
Qui signa aquesta crítica…
1. … parla bé d’aquest llibre perquè és amic de l’autor.
2. … parla bé d’aquest llibre perquè és «amic» de l’editorial que el publica.
3. … parla bé d’aquest llibre perquè deu un favor al seu editor.
4. … parla bé d’aquest llibre perquè el seu arxienemic n’ha parlat malament.
5. … parla bé d’aquest llibre perquè l’autor no el coneix ni Cristo i així se l’adjudica com a descobriment (si prospera; si no, parlarà malament del seu proper llibre amb la mai prou repetida frase de «és un autor d’un sol llibre» com a colofó).
6. … parla bé d’aquest llibre perquè l’autor col·labora al diari on es publica aquesta crítica.
7. … parla bé d’aquest llibre perquè espera rebre alguna mena de compensació del seu autor (que té molts calés, una bona posició social, un negoci d’èxit o un cos de bandera, o tot alhora).
8. … parla bé d’aquest llibre perquè està de moda parlar bé d’aquest llibre.
9. … parla bé d’aquest llibre perquè de tant en tant ha de parlar bé d’algun llibre, tot i que no parlaria mai bé de cap llibre, perquè en aquest país només es publica merda i fins que ell no es decideixi a escriure una novel·la la literatura catalana no aixecarà el cap.
(ALERTA! Aviso que l’última és l’opció més bèstia, no apta per a tots els públics. I a més a més és combinable amb qualsevol de les anteriors, tremoleu!)
10. … parla bé d’aquest llibre perquè li ha agradat.
I ho deixo aquí, però la llista podria ser més llarga. Us convido a fer-la créixer.
I després hi ha les crítiques negatives, les que destrossen llibres, autors, editorials, carrers, places, barris, pobles, horts, escoles, hospitals, carreteres, autopistes, ponts, aqüeductes…, però aquestes més que un qüestionari sovint demanen unes quantes sessions de psicoanàlisi.
Tina Vallès 