Oblidada de mi

«Com a novel·lista que sóc, des de ben jove he sabut quines pàgines dels meus llibres estaven inspirades i quines no. En el fons, és molt fàcil descobrir-ho: les inspirades són les que he escrit oblidat de mi, submergit en l’escriptura, abandonat a la seva sort; les menys inspirades, en canvi, són les que he treballat més, les que he planificat i redactat de forma més racional i menys intuïtiva. Per això crec que per escriure, i també per viure i per estimar, no hem d’agafar sinó deixar anar, no hem de retenir, sinó desprendre’ns. L’amor, l’art i la meditació, si més no aquestes tres coses, funcionen així.»

PABLO D’ORS, Biografia del silenci
(Publicació prevista: 27 de maig de 2013 per Angle Editorial.)

Estic traduint un petit llibre sobre meditació que m’està il·luminant la cara i els pensaments paràgraf a paràgraf. És una d’aquelles vegades gairebé màgiques que la feina es torna tan agraïda que oblides que és feina. Tant, que he demanat a l’editora de poder-ne parlar (gràcies, Rosa!). Perquè aquest «oblidat de mi» és ben bé el que fa mesos que buscava per definir com havia escrit els contes del meu últim llibre que vam presentar ahir.

I oblidada de mi m’agradaria estar avui, no per escriure, sinó per aconseguir tornar a tocar de peus a terra, perquè ahir em vaig enlairar més que tots els personatges d’El parèntesi més llarg junts! I a sobre em vaig posar uns talons d’aquells que representa que et donen seguretat i el que et garanteixen segur és una bona ressaca als peus tot l’endemà.

Així que encara surant, intentant oblidar-me de mi sense aconseguir-ho perquè el vespre d’ahir em va carregar de prou autoestima per viure tres vides, dono les gràcies a tots els que vau fer possible que el Raval Bar s’omplís de riures, cleques, riallades sonores, somriures de totes les mides i molts petons i abraçades i tocaments.

I vagi un agraïment molt especial per a la Clara Segura, que va llegir taaaaan magníficament els meus contes («Pinter» i «Crema depilatòria») que vaig oblidar que eren meus (oblidada de mi!!??) i vaig riure i tot.

Si voleu llegir-ne una crònica com Déu mana, llegiu el Carles Miró al Núvol, que hi era amb la seva llibreteta i va prendre nota del més important, que no és el que es va dir.

I si voleu veure la Clara Segura en acció, us enllaço el vídeo de la lectura del final (alerta! spoiler!) del conte «Crema depilatòria», que va servir per tancar la presentació.

Dijous, Clara

A veure, que no em deixi res. Us he de dir que El parèntesi més llarg ja va per la segona edició. Que l’amabilíssima gent de Llibres per Llegir no solament m’ha fet una entrevista, sinó que a més han organitzat una lectura col·lectiva i virtual del llibre. Que el crític Joan Josep Isern diu que em dóna pista llarga. Que es veu que sóc del Dream Team i dedicaré un llibre al Sandro Rosell. Que… Però el que em ve de gust dir-vos és que aquest dijous (11 d’abril) no hi ha paella, que hi ha Clara, Clara Segura, Clara Segura llegint El parèntesi més llarg. Serà al Raval Bar, a les vuit de vespre tocades (coordenades aquí). Que em farà molta il·lusió que vingueu, que serà una presentació ludicoteatral, amb barra de bar incorporada. Que l’endemà és divendres i que el dijous ja és mig festiu. Que la lectura dramatitzada de la Clara és com un regal que em ve de gust fer-vos (i fer-me) per tots els anys que fa que m’aguanteu (i m’aguanto) les dèries literàries. Que si tot va com imagino que anirà, serà una d’aquelles nits que guardaré per recordar-la els dies grisos-grisos, i que espero que entre tots la pintem de colors, olors, veus i riures. Serà millor que cap premi, que cap crítica, que cap ressenya, que cap segona edició tenir-vos a tots allà, dins del meu parèntesi, que el meu parèntesi és el vostre parèntesi, si és que hi ha parèntesis d’algú. I ja està. Fins dijous.

(Fotografia: © Gemma Estadella | Llibres per Llegir)

Feliç atabalamenta

La meva agenda, avesada només a les presses dels lliuraments urgents de correccions i traduccions, ara ha estat envaïda per tot un seguit d’actes estranys que tenen a veure (gairebé tots) amb un parèntesi que s’allarga. Així que durant les pròximes setmanes la rutina se m’omplirà de parèntesis en forma de berenars, presentacions, partits de futbol (?), xerrades, signatures de llibres i clubs de lectura. I jo seré una atabalada feliç sense un minut per seure ni com a la foto d’aquí dalt (no sé si en sabria…).

Us en faig inventari, dels bolos, per si hi ha res que us interessi:

1/ El 28 de març, Dijous Sant, de 17 a 20 h, a la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, berenar literari acompanyada d’un munt d’escriptors.

2/ El 4 d’abril, dijous, a les 19.30 h, al Bar Imprevist, presentació del llibre Paper de vidre. Una nova polida, molt ben acompanyada pel company Guillem Miralles (els dos hem estat els «curadors» del volum), l’editora Maria Bohigas, l’escriptor, traductor i músic Martí Sales, el també músic Roger Puig (serà l’únic que cantarà de tots nosaltres) i la gent de Labreu Edicions.

3/ L’11 d’abril, dijous (i ja van tres dijous), a les 20 h, al Raval Bar, presentació ludicoteatral d’El parèntesi més llarg amb l’actriu Clara Segura, que farà una lectura dramatitzada de dos contes del llibre. (D’aquí la foto que encapçala aquestes ratlles.) Cervesa, teatre i humor en ple Raval, no us ho podeu perdre! (Vegeu-ne el targetó aquí sota; podeu clicar-hi per veure’l més gros.)

4/ El 17 d’abril… Encara no ho puc explicar. (D’aquí uns dies hi afegiré la informació!)

5/ El 21 d’abril he d’anar al Camp Nou (també us ho explicaré millor aviat).

6/ El 23 d’abril és Sant Jordi. Ja us diré on seré, per si voleu venir a fer-me companyia.

7/ El 30 d’abril faré una xerrada sobre El parèntesi més llarg amb els alumnes del Consorci de Normalització Lingüística de Sant Andreu de la Barca (de moment no en tinc més dades, ja us n’informaré!).

8/ A partir del 6 de maig farem un club de lectura virtual d’El parèntesi més llarg a Llibres per Llegir, amb trobada presencial com a colofó al final del club (també us en donaré més detalls quan els tingui).

9/ El 22 de maig faré una xerrada sobre El parèntesi més llarg a la seu d’Òmnium Cultural de Rubí dins del cicle Arran de Mot (us en diré més coses quan s’acosti la data).

I si heu arribat fins aquí, us regalo una ressenya que va aparèixer ahir a l’ARA Llegim, de la Simona Skrabec, titulada: El món dòcil d’abans mai no va existir (alerta, conté spoilers i altres detalls no aptes per als que encara no heu llegit el llibre).