Si jo et signo, tu em signes

Han passat onze anys des del meu primer Sant Jordi. I onze anys i dotze títols després (tres llibres de contes, dues novel·les i set llibres infantils), encaro la diada més moguda que he viscut amb ganes de compartir-la amb tots els que vinguin a veure’m a alguna de les sis parades on seuré a esperar visites amb un bolígraf entre els dits i la millor de les paciències. Sé que la paraula que més diré serà gràcies, ho sé perquè fa dos mesos exactes que la dic un munt de cops cada dia, i totes les lletres les pronuncio amb la més transparent de les sinceritats.

Des del 22 de febrer, quan La memòria de l’arbre va arribar a les llibreries, tot han sigut sorpreses de les bones: he visitat més llibreries que mai, he conegut un munt de lectors, m’han entrevistat i ressenyat pertot, el llibre ja ha arribat a la segona edició (després d’una primera edició de tres mil), cada dia rebo missatges de gent que ja m’ha llegit, he dedicat molts llibres… I són tantes les coses que han passat des que em van donar el premi Anagrama Llibres a primers de gener d’enguany que diria que ja les visc en tercera persona, que la primera se m’ha esgotat.

Per tot això, de Sant Jordi crec que no n’hauria d’esperar res, així que l’encaro amb una llibreta nova de trinca perquè vull compartir la festa amb els que em vinguin a veure. «Si jo et signo un llibre, tu em signes a la llibreta», els diré. I és que intueixo que també se m’esgotarà la tercera persona, i hauré de tirar de la segona per sobreviure a un dia que preveig que vindrà carregat d’emocions (en part perquè ja no em funciona cap cuirassa, perquè aquesta diada sóc més vulnerable que mai).

Al final del dia completaré aquest article (que escric el 22 d’abril al vespre) enviant el número de signatures que hi ha a la llibreta a La Vanguardia, perquè l’escriguin aquí, després d’aquests dos punts: 54. Sigui quina sigui la xifra que heu llegit abans del punt, Sant Jordi serà un gran dia per dir gràcies tants cops com calgui.

Article publicat a La Vanguardia el 24 d’abril de 2017

Signatures per Sant Jordi

Aquí us detallo on i quan em tindreu signant llibres per Sant Jordi. Us hi espero!

21 D’ABRIL
de 18 a 20 h: a la llibreria Nollegiu de Poblenou (carrer Pons i Sobirà, 3)

23 D’ABRIL, SANT JORDI

Matí
de 11 a 12 h: a la llibreria Taifa, a Gràcia (carrer Verdi, 12)
de 12 a 13 h: a la parada de la llibreria La Central (Rambla Catalunya entre Mallorca i Aragó)
de 13 a 14 h: a la parada de l’Abacus (Rambla Catalunya amb Còrsega)

Tarda
de 17 a 18 h: a la parada de la llibreria Laie del CCCB (carrer Montalegre, 5, al Raval)
de 18 a 19 h: a la parada del TR3SC (A la Gran Via amb passeig de Gràcia, davant del Cine Comèdia)
de 19 a 20 h: A la parada de la Central amb la Fàbrica Moritz (Ronda Sant Antoni, 39-41)

No el puc explicar

El dia d’ahir no el puc explicar. Un còctel d’emocions, paraules, cares, noms, corredisses, copes, abraçades, petons, llits, llibres, roses, somriures, mirades, converses, dracs, porcs, llegendes, petites actrius, petits actors, pell de gallina, més petons, més somriures, circ, fotos, càmeres, tele, micros, tapes, aperitius, cerveses, cafès, lavabos públics, traductors, autors, editors, agents, caçatalents, caçasignatures, mediàtics, polítics, amics, coneguts, saludats, punts de llibre, samarretes, adhesius, empentes, cops de colze, calor, aglomeració, ganes de fer pipí, mal de peus, mal de galtes, estupefacció, alegria, descontrol, què sé jo. Us n’enganxo unes quantes fotos i imagineu-ne tota la resta. No el puc explicar.

Entrevistada per Bàrbara Arqué al 3/24 (no en trobo l’enllaç).

Signant (bé, no-signant) a la parada de la Llibreria Universitària (Ben Vil) al costat de Jordi Sierra i Fabra.

Signant (aquí sí, i molt!) a la parada d’Òmnium Cultural.

La millor visita va ser la de les meves filles.

Pel llit de l’APTIC hi van passar bèsties de tota mena…

Del Camp Nou a un llit a la Rambla

Ara ve quan us he d’explicar on pararé per Sant Jordi, per si us ve de gust venir a saludar-me, a xerrar, a demanar-me un gargot, a ajudar-me a fer passar les hores d’un dia que em fa l’efecte que serà llarg però passarà volant, espero.

Enguany Sant Jordi el començo demà, al Camp Nou. Bé, primer passaré pel despatx del Sandro Rosell, que li dedicaré un llibre, i després veuré el Barça-Llevant amb deu escriptors més, gràcies a la iniciativa de la ILC Lletres, al camp!.

I llavors ja sí que passem al dia 23. Començaré el dia a TV3, agafeu-vos!, que la Bàrbara Arqué m’hi entrevistarà cap a les onze, en directe. Abans hauré passat pel Regina (que em fa molta gràcia!). I després signaré El parèntesi més llarg (i el que es presenti, que m’apunto al Projecte Firma de la Bel!) a les parades següents:

De 12 a 13 h: a la novíssima Jaimes, en una parada davant mateix de la llibreria, al carrer València, 318.

De 13 a 14 h: a la parada de la llibreria Ben Vil, a Rambla Catalunya amb Mallorca.

Aleshores faré una pausa per dinar (a l’Espai 62, entre editors, autors i croquetes) i després aniré a veure una de les meves filles fent de soldat a la llegenda de Sant Jordi que representaran a l’escola (sí, és el que em farà passar més nervis de toooot el dia, i més il·lusió també!). I llavors vindrà la traca final:

De 18 a 19 h, a la parada d’Òmnium, a Rambla Catalunya, 29 (cantonada amb Diputació).

De 19 a 20 h, a la parada d’APTIC, a Rambla Catalunya, 24, ja com a traductora (uf!), on diu que hi haurà un llit i que… Bé, que l’eslògan d’aquest any és «Amb quants traductors te n’has anat al llit?». Jo hi seré com a traductora dels últims mortadel·los del mestre Ibáñez, i si no veniu a veure’m, i a jeure amb mi!, no descarto fer una capcinada amagada rere un àlbum!?

Després diu que hi haurà una festa a la Moritz, organitzada per la gent de La Central, i com que és a dos minuts de casa, hi treuré el cap fins que la son o la cervesa que hagi ingerit em diguin que toca tornar a casa, que l’endemà serà un dia normal, ressacós en més d’un sentit, però normal.

Ah, i acabo amb les recomanacions… Compreu contes. Llegiu contes! Contes per a petits, per a mitjans, per a grans, per a qui vulgueu, però ajudeu-me a demostrar que el conte té un mercat, un públic, que és un gènere amb molt bona salut.

Bona diada i molts contes (originals i traduïts, ep)!

(El cartell d’APTIC l’han fet l’Ada Arbós i l’Ariadna Goberna.)