actes, contes

L’striptease dels (meus) lectors

La lectura col·lectiva i virtual que s’està fent a Llibres per llegir d’El parèntesi més llarg fa que aquests dies pensi més del compte en els lectors, en els meus lectors (em costa posar el possessiu sense patir per si em faig la diva). Aviso que ara faré de psicòloga d’estar per casa, però és que m’he adonat que mentre els lectors fan les seves interpretacions dels meus contes, jo trec les meves conclusions de les seves interpretacions i vaig veient com són, o com penso que són, no solament com a lectors sinó fins i tot com a persones. Llegir i compartir les lectures té aquestes coses, per això la gent s’hi enganxa, perquè el llibre sol fa companyia, sí, però si després el pots comentar amb algú altre, un altre lector o fins i tot l’autor, tot pren més sentit.

Llegir és un acte solitari, egoista, introspectiu. Et tanques en tu mateix, oblides tot el que passa al teu voltant, t’aïlles i tot el teu cos diu «deixeu-me tranquil, que llegeixo!». Si ho fas en un lloc públic, et perds les cares dels que t’envolten, o el paisatge per on passes si vas en tren o en autobús (grans herois els que aconsegueixen llegir al bus sense acabar tacant la tapisseria amb l’esmorzar a mig digerir). 

En canvi, compartir després la lectura, seure a xerrar sobre el que has llegit, potser amb gent que no coneixes de res, és gairebé un acte exhibicionista. Quan expliques què t’ha agradat i què no d’una novel·la, quan raones perquè un conte t’ha tocat la fibra i un altre t’ha fet riure sorollosament, estàs dient «jo sóc així», t’estàs donant a conèixer sense filtres, i si els altres saben «llegir» el que dius, el grau d’intimitat de la conversa, del club de lectura, pot ser fins i tot superior al d’un cafè de mitja tarda amb un amic dels que consideres íntims.

Però quan parlem de llibres fem aquell posat d’opinaires per crear una distància fictícia i que no es noti que cada frase que pronunciem és una peça de roba que ens traiem en una mena d’striptease lectopersonal que fem davant dels altres, ja sigui presencialment o de forma virtual. Són unes regles del joc no escrites que tots seguim per no prendre mal, perquè hi ha lectures que si les comentéssim sense aquesta distància, si les llegíssim com qui es pren vuit dies un antibiòtic, amb aquell aire de ritus religiós que només conservem quan ens mediquem, ens capgirarien la vida com un mitjó, i hem quedat que «només» llegíem, oi?

Dit això, us convido a participar en aquesta lectura-striptease que fem des de dilluns, que mai no es tard per afegir-s’hi. Estem comentant tots els contes, no hi ha normes, no hi ha ritmes imposats, cadascú fa i diu el que vol, i jo xalo de valent veient que cada conte té més d’una lectura, i no us sabria dir quan m’emociono més, si quan m’endevinen la intenció o bé quan en troben de noves que ni m’havia plantejat. Ah, i als que la cosa virtual no us acaba de fer el pes, sapigueu que el dimecres que ve, 15 de maig, farem la cloenda de la lectura al Babèlia de Villarroel a les set del vespre.

I acabo amb una lectura-striptease d’un que s’hi dedica, d’un professional, en Sebastià Bennasar, al Diari de Balears:

bennasar

Anuncis
Estàndard
actes, podria ser un blog

Dijous, Clara

tiinallxllA veure, que no em deixi res. Us he de dir que El parèntesi més llarg ja va per la segona edició. Que l’amabilíssima gent de Llibres per Llegir no solament m’ha fet una entrevista, sinó que a més han organitzat una lectura col·lectiva i virtual del llibre. Que el crític Joan Josep Isern diu que em dóna pista llarga. Que es veu que sóc del Dream Team i dedicaré un llibre al Sandro Rosell. Que… Però el que em ve de gust dir-vos és que aquest dijous (11 d’abril) no hi ha paella, que hi ha Clara, Clara Segura, Clara Segura llegint El parèntesi més llarg. Serà al Raval Bar, a les vuit de vespre tocades (coordenades aquí). Que em farà molta il·lusió que vingueu, que serà una presentació ludicoteatral, amb barra de bar incorporada. Que l’endemà és divendres i que el dijous ja és mig festiu. Que la lectura dramatitzada de la Clara és com un regal que em ve de gust fer-vos (i fer-me) per tots els anys que fa que m’aguanteu (i m’aguanto) les dèries literàries. Que si tot va com imagino que anirà, serà una d’aquelles nits que guardaré per recordar-la els dies grisos-grisos, i que espero que entre tots la pintem de colors, olors, veus i riures. Serà millor que cap premi, que cap crítica, que cap ressenya, que cap segona edició tenir-vos a tots allà, dins del meu parèntesi, que el meu parèntesi és el vostre parèntesi, si és que hi ha parèntesis d’algú. I ja està. Fins dijous.

(Fotografia: © Gemma Estadella | Llibres per Llegir)

Estàndard
actes

Feliç atabalamenta

claraseguraLa meva agenda, avesada només a les presses dels lliuraments urgents de correccions i traduccions, ara ha estat envaïda per tot un seguit d’actes estranys que tenen a veure (gairebé tots) amb un parèntesi que s’allarga. Així que durant les pròximes setmanes la rutina se m’omplirà de parèntesis en forma de berenars, presentacions, partits de futbol (?), xerrades, signatures de llibres i clubs de lectura. I jo seré una atabalada feliç sense un minut per seure ni com a la foto d’aquí dalt (no sé si en sabria…).

Us en faig inventari, dels bolos, per si hi ha res que us interessi:

1/ El 28 de març, Dijous Sant, de 17 a 20 h, a la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, berenar literari acompanyada d’un munt d’escriptors.

2/ El 4 d’abril, dijous, a les 19.30 h, al Bar Imprevist, presentació del llibre Paper de vidre. Una nova polida, molt ben acompanyada pel company Guillem Miralles (els dos hem estat els «curadors» del volum), l’editora Maria Bohigas, l’escriptor, traductor i músic Martí Sales, el també músic Roger Puig (serà l’únic que cantarà de tots nosaltres) i la gent de Labreu Edicions.

3/ L’11 d’abril, dijous (i ja van tres dijous), a les 20 h, al Raval Bar, presentació ludicoteatral d’El parèntesi més llarg amb l’actriu Clara Segura, que farà una lectura dramatitzada de dos contes del llibre. (D’aquí la foto que encapçala aquestes ratlles.) Cervesa, teatre i humor en ple Raval, no us ho podeu perdre! (Vegeu-ne el targetó aquí sota; podeu clicar-hi per veure’l més gros.)

presentacio-parentesi

4/ El 17 d’abril… Encara no ho puc explicar. (D’aquí uns dies hi afegiré la informació!)

5/ El 21 d’abril he d’anar al Camp Nou (també us ho explicaré millor aviat).

6/ El 23 d’abril és Sant Jordi. Ja us diré on seré, per si voleu venir a fer-me companyia.

7/ El 30 d’abril faré una xerrada sobre El parèntesi més llarg amb els alumnes del Consorci de Normalització Lingüística de Sant Andreu de la Barca (de moment no en tinc més dades, ja us n’informaré!).

8/ A partir del 6 de maig farem un club de lectura virtual d’El parèntesi més llarg a Llibres per Llegir, amb trobada presencial com a colofó al final del club (també us en donaré més detalls quan els tingui).

9/ El 22 de maig faré una xerrada sobre El parèntesi més llarg a la seu d’Òmnium Cultural de Rubí dins del cicle Arran de Mot (us en diré més coses quan s’acosti la data).

I si heu arribat fins aquí, us regalo una ressenya que va aparèixer ahir a l’ARA Llegim, de la Simona Skrabec, titulada: El món dòcil d’abans mai no va existir (alerta, conté spoilers i altres detalls no aptes per als que encara no heu llegit el llibre).

Estàndard