podria ser un blog

L’últim Paper de vidre (i el primer)

labavadelaprincesa

Avui és un dia especial: surt un nou número de Paper de vidre. Això sol ja és festa grossa. Però és que a més és l’últim de la primera època. Tanquem un cicle. Amb el Guillem ens hem escrit una desena llarga de correus, aquest matí, i això que els dos teníem feina. Estàvem i estem emocionats. Hem fet saber per fi als nostres subscriptors (més de mil!) que fem un canvi de rumb. A hores d’ara tothom qui ho vol ja sap que la segona època del Paper de vidre tindrà el conte com a protagonista principal i absolut. I a mi això em fa una il·lusió especial, em cau la bava com a la princesa de la Gemma Capdevila. I alhora comparteixo emoció també amb l’amic i col·lega Carles Miró, perquè hem tingut la sort de fer l’última entrevista del Paper de vidre i a més l’hem feta a una dona que admirem, la traductora literària Dolors Udina. Ja no puc demanar més, o sí: he trobat un raconet per homenatjar un cop més el meu Perec. Avui sóc breu, que tinc un nus al coll i a més a vosaltres se us gira feina, que al 63è Paper de vidre hi ha molta teca, i de la bona!

Postdata: Tanta emoció no pot ser bona. Amb el post ja penjat i difós als quatre vents m’adono que no us he dit res de les 31 (TRENTA-UNA!!) col·laboracions que donen cos i forma i entitat a l’últim Paper de vidre: 31 allargaments de luxe, des de la Bíblia fins a David Foster Wallace, passant per Salinger, Buzzati, Rodoreda, Poe, Kafka, Perucho i molts més! És que és un escàndol, ai.

Anuncis
Estàndard
actes, podria ser un blog

Oblidada de mi

«Com a novel·lista que sóc, des de ben jove he sabut quines pàgines dels meus llibres estaven inspirades i quines no. En el fons, és molt fàcil descobrir-ho: les inspirades són les que he escrit oblidat de mi, submergit en l’escriptura, abandonat a la seva sort; les menys inspirades, en canvi, són les que he treballat més, les que he planificat i redactat de forma més racional i menys intuïtiva. Per això crec que per escriure, i també per viure i per estimar, no hem d’agafar sinó deixar anar, no hem de retenir, sinó desprendre’ns. L’amor, l’art i la meditació, si més no aquestes tres coses, funcionen així.»

PABLO D’ORS, Biografia del silenci
(Publicació prevista: 27 de maig de 2013 per Angle Editorial.)

Estic traduint un petit llibre sobre meditació que m’està il·luminant la cara i els pensaments paràgraf a paràgraf. És una d’aquelles vegades gairebé màgiques que la feina es torna tan agraïda que oblides que és feina. Tant, que he demanat a l’editora de poder-ne parlar (gràcies, Rosa!). Perquè aquest «oblidat de mi» és ben bé el que fa mesos que buscava per definir com havia escrit els contes del meu últim llibre que vam presentar ahir.

I oblidada de mi m’agradaria estar avui, no per escriure, sinó per aconseguir tornar a tocar de peus a terra, perquè ahir em vaig enlairar més que tots els personatges d’El parèntesi més llarg junts! I a sobre em vaig posar uns talons d’aquells que representa que et donen seguretat i el que et garanteixen segur és una bona ressaca als peus tot l’endemà.

Així que encara surant, intentant oblidar-me de mi sense aconseguir-ho perquè el vespre d’ahir em va carregar de prou autoestima per viure tres vides, dono les gràcies a tots els que vau fer possible que el Raval Bar s’omplís de riures, cleques, riallades sonores, somriures de totes les mides i molts petons i abraçades i tocaments.

I vagi un agraïment molt especial per a la Clara Segura, que va llegir taaaaan magníficament els meus contes («Pinter» i «Crema depilatòria») que vaig oblidar que eren meus (oblidada de mi!!??) i vaig riure i tot.

IMG_6572

Si voleu llegir-ne una crònica com Déu mana, llegiu el Carles Miró al Núvol, que hi era amb la seva llibreteta i va prendre nota del més important, que no és el que es va dir.

I si voleu veure la Clara Segura en acció, us enllaço el vídeo de la lectura del final (alerta! spoiler!) del conte «Crema depilatòria», que va servir per tancar la presentació.

Estàndard
contes, llibres

Què diuen del parèntesi

Ja fa gairebé un mes que El parèntesi més llarg és a les llibreries i hi comença a haver reaccions. Us en faig una llista, per si us interessa:

1. Màrius Serra al «Lecturàlia» del Matí de Catalunya Ràdio, el 6 de març de 2013.

2. Emma Aixalà al Via Lliure de RAC1, el 10 de març de 2013.

3. Anna Carreras al Time Out, el 13 de març de 2013:

annacarreras_TimeOut

4. Jordi Capdevila a El Punt Avui, el 15 de març de 2013.

5. Carles Miró («Direcció Vallès») i Francesco Ardolino («El teatre del món») al Núvol, el 16 de març de 2013.

6. Albert Ventura a El Singular Digital, el 18 de març de 2013.

Estàndard