General

Un any

 otos-number-1-emblem

Ha passat un any des de l’últim cop que vaig entrar aquí. I han passat un munt de coses durant aquest any. Les hauré d’enumerar perquè no puc dedicar-los, com voldria, una entrada a cadascuna d’elles:

1. He publicat dos llibres més per a nens: Crec (amb l’editorial Kireei, il·lustrat per Alicia Baladan i traduït al castellà per Carlos Mayor) i Erra (amb l’editorial Comanegra, il·lustrat per Jaume Marco i traduït al castellà també per Carlos Mayor).

Resultat d'imatges de crec tina vallèsResultat d'imatges de erra tina vallès

2. He anat publicant cada quinze dies un article a Vilaweb (els podeu trobar tots aquí).

3. M’han traduït La memòria de l’arbre a l’italià (i aviat sortirà en portuguès, gallec, francès i turc). (Aquí podeu llegir una entrevista que em van fer a Il corriere della Sera.)

4. També m’han traduït El parèntesi més llarg al castellà: ho ha fet l’escriptor Gonzalo Torné amb l’editorial Godall Edicions.

5. He guanyat el 15è premi M. Àngels Anglada amb La memòria de l’arbre. L’acte de lliurament es va fer el 19 de juny a Figueres, a l’IES Ramon Muntaner, i vaig tenir la immensa sort de comptar amb en Xavier Antich com a glosador de l’obra.

6. Vaig quedar finalista del premi Crexells, que després es va haver de desconvocar perquè els autors finalistes vam retirar les nostres obres en no veure clar com funcionava el premi. (És una llarga història que no em pertoca a mi explicar.)

7. A Paper de vidre hem publicat un llibre recull dels nostres primers quatre anys com a portal de contes i hem començat a presentar-lo per les llibreries. Passat l’estiu en reprendrem la «gira».

Resultat d'imatges de paper de vidre godall

El curs vinent ja veurem què em depara. Però tinc clar que aquesta web serà complicat mantenir-la viva. Que això fa molt de temps que va deixar de ser un blog i ara només és un racó mig estàtic que intenta recollir una mica el que he fet per si algú necessita una mica d’ordre (començant per mi, que em desordeno si no endreço sovint).

Gràcies als que aneu passant. Aquest no és un lloc mort, ni tampoc viu. Són els meus llimbs.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s