actes, contes, podria ser un blog

Míster o Miss Rodoreda

Vint-i-quatre hores i cedeixo el tron a un nou valent o valenta, o covard o covarda, que escriu contes i creu en els premis —com a mínim en un. Ja en tinc ganes. Ganes de saber qui serà i de baixar del tron també.

El balanç només pot ser positiu —tot i que he rebut uns quants pals, ensurts i disgustos també, no ens enganyem. L’objectiu era arribar a més lectors i puc dir que ho he aconseguit. No m’he calçat la modèstia avui, no em dóna la gana.

El parèntesi més llarg encara corre per les llibreries, em consta que el venen i el reposen, que el llegeixen (gràcies pels correus i els comentaris a tots) i que agrada. No puc demanar més. Me’n sento tan orgullosa com el primer dia.

Ha sigut un any mogut, de moltes emocions i no totes bones, de conèixer gent de tota mena, de sortir molt de casa, de sorpreses de tota mena i regust, de regals inesperats, de complicitats que emocionen, de disgustos que trasbalsen, de tot i molt i barrejat i de vegades complicat de pair i posar al lloc que toca, per massa bo o per massa no-se-sap-què.

He après moltes coses, de mi i dels altres, dels que em volien ensenyar, dels que no ho volien, dels que pretenien alliçonar-me, dels que m’han volgut jutjar, dels que m’han animat, dels que hi eren i encara hi són i ells saben qui són, dels que han aparegut fa poc.

Gràcies a tots, als que ho fèieu a fi de bé i als que no sé massa què preteníeu. Estic contenta.

Demà al vespre, al teatre Kursaal de Manresa, donaré el 16è Premi Mercè Rodoreda amb un somriure d’orella a orella, ple d’agraïment per als que heu fet que arribi fins aquí i que tingui ganes de continuar.

moltesgràcies

I al nou Míster o Miss Rodoreda li desitjaré el doble de les coses bones que m’han passat i la meitat de les dolentes, i molta empenta per encarar-les totes i saber-les mirar pel costat més profitós, que no sempre és fàcil, i un saquet de ganes d’escriure per si les perd pel camí, que a mi ara me’n sobren.

Anuncis
Estàndard
contes, llibres

Què diuen del parèntesi

Ja fa gairebé un mes que El parèntesi més llarg és a les llibreries i hi comença a haver reaccions. Us en faig una llista, per si us interessa:

1. Màrius Serra al «Lecturàlia» del Matí de Catalunya Ràdio, el 6 de març de 2013.

2. Emma Aixalà al Via Lliure de RAC1, el 10 de març de 2013.

3. Anna Carreras al Time Out, el 13 de març de 2013:

annacarreras_TimeOut

4. Jordi Capdevila a El Punt Avui, el 15 de març de 2013.

5. Carles Miró («Direcció Vallès») i Francesco Ardolino («El teatre del món») al Núvol, el 16 de març de 2013.

6. Albert Ventura a El Singular Digital, el 18 de març de 2013.

Estàndard
actes, contes

Primers ressons

omniumAhir va ser EL DIA. Vam presentar els tres premis “literaris i adults” de la Nit de Santa Llúcia (que aquella nit se’n van donar molts, de premis!) a la seu d’Òmnium i molt ben acompanyats. I abans, al matí, vam fer la roda de premsa amb els mitjans de comunicació juntament amb el SENYOR Garriga. Un dia rodó.

I avui la premsa ja en comença a dir coses: l’Ara (amb un article genial del Jordi Nopca; a la imatge de sota), Vilaweb (ídem amb la Montse Serra) i el Núvol (amb una quasi-transcripció de la roda de premsa, m’he quedat parada!).

28febrer2013ARANopca

Estic molt contenta de la bona rebuda, no cal dir-ho. Gràcies a tots.

I vull acabar aquest petit apunt amb un regal, la lectura d’un fragment d’un dels contes del recull, «Crema depilatòria»:

Estàndard