actes

TN

He anat acumulant coses a dir d’aquelles que van amb llocs i hores i enllaços i tal, i ara us les engaltaré totes. Ja m’ho perdonareu en una altra vida.

TN

Primer titular: paperdevidre.cat, la nineta dels meus ulls!

A hores d’ara jo crec que tots els que passeu per aquí ja coneixeu el nou portal dedicat en exclusiva al conte. Peeeerò, per si de cas… Us recomano, com a coeditora de l’invent, que el visiteu, que us hi atureu, que llegiu els contes que hi hem publicat fins ara: Miquel Duran, Yannick Garcia, Vilis Kasims traduït per Alba Dedeu, Cortázar recuperat per Carles Álvarez, un avançament editorial de Bradbury gentilesa de RBA-La Magrana… I espereu, perquè la setmana que ve, i l’altra, i l’altra, vénen més contes, més veus, més lletres de les bones… En Guillem i jo ens hi estem esmerçant molt, triem, llegim, rellegim… És una feinada i una festassa.

Segon titular: m’estreno a la premsa!

Aquest diumenge que ve, dia 1 de juny, m’estreno a la premsa publicant un article-relat al suplement del diumenge del diari Ara, el RAR. Espero que sigui l’inici d’una nova faceta, aventura o bogeria, això! No us en dic res més… Mantinguem el misteri fins al diumenge, correu als quioscos!

Tercer titular: cap a l’Ateneu Barcelonès!

El dia 5 de juny els de l’Escola d’Escriptura (gràcies, Mònica Miró i Muriel Villanueva; gràcies, Jordi Muñoz!) m’han convidat a participar en un col·loqui amb els alumnes dels cursos de Conte I i II. Aquest últim trimestre del curs han estat treballant El parèntesi més llarg a classe i es veu que em tenen preparades unes quantes preguntes. Confesso que xalo molt en aquesta mena de trobades amb lectors, i si a més resulta que són potencials escriptors de contes ja… L’acte no és obert al públic, però em feia il·lusió fer-vos-ho saber, perquè que un any llarg després El parèntesi encara segueixi viu és una notícia que m’emociona!

Quart titular: cap a Cerdanyola del Vallès!

I si em fa il·lusió que El parèntesi encara cuegi… Resulta que tinc un club de lectura d’Un altre got d’absenta el proper 11 de juny a la llibreria L’Aranya de Cerdanyola del Vallès. L’hora no és segura del tot, així que si us hi voleu acostar, estigueu atents a la pàgina de Labreu Edicions, que aviat ho anunciaran.

Cinquè titular: cap a Lleida amb l’Imma Monsó!

El 17 de juny, a les 19.30 h, a la Biblioteca Pública de Lleida, i dins del cicle Destapats (coordinat per en Jordi Nopca), tindré la sort de compartir taula i xerrera amb l’escriptora Imma Monsó. Parlarem de La dona veloç i de tot el que ha escrit l’Imma, i d’El parèntesi més llarg i el poc que he escrit jo, ai!

Sisè titular: cap a Poblenou!

El 19 de juny, a les 20 h, em tindreu a la llibreria Nollegiu del Poblenou, molt ben acompanyada pel llibreter que sempre surt borrós a les fotos, perquè no para! Parlarem d’El parèntesi i del que es presenti, que no tinc clar si em farà una entrevista o em sotmetrà a un interrogatori!

Ja acabo, i acabo amb festa!

I us avanço, de passada, per tancar com he obert, que el 26 de juny, a les 19.30 h, a la Llibreria Calders, presentarem la nova etapa de Paper de Vidre amb contes i cançons. No us en puc dir res més. Si en voleu estar al corrent, apunteu-vos al butlletí!

El temps!

Tot bon TN acaba donant pas a l’espai del temps… Ha! Temps és el que em faltarà durant les pròximes setmanes! Espero veure-us en algun d’aquests titulars (no, en tots no cal, això ja ho faré jo, que em sacrifico per vosaltres!?). Aviat reprendrem els diàlegs o monòlegs o què-sé-jos habituals. (No hi ha hagut manera d’aconseguir el patrocini de Repsol, no m’ho explico.)

Estàndard
contes, llibres

Un altre got d’absenta

Tot canvia després d’un altre got d’absenta. Deixes el got damunt la taula, mires per la finestra i tens temps de veure una línia de llum que recorre fugaçment el carrer, il.lumina per un instant la roba estesa en un balcó i es clava al portal de casa. Darrere dels vidres encesos endevines les siluetes dels Nohisom, que es deixen engolir per la fosca de l’escala. Ara passen les cosines Tonell, que corren cap al teatre aferrades a la bossa. Madona Quèlonia, la més vella del barri, escura les seves eternes escopinyes. I sempre aquesta llum que projecta clarobscurs en tots els rostres que troba, tots anònims i alhora protagonistes del dia a dia. Què els passa pel cap? Quines penes els afligeixen? Quines secretes alegries? Per què no riu mai el cambrer Zero? En Borris Sol esgarrapa la guitarra i en treu una cançó d’amor que només el seu germà valorarà com cal. Les persianes del senyor Búnquer ho vigilen tot. La llum declina.

Tina Vallès observa la vida que transcorre a l’escala, als carrers, al barri. Imagina rastres d’històries en les ombres disfressades de normalitat que ens passen pel costat i que amb prou feines veiem, però que formen part de les nostres vides. I ho fa amb la subtilesa i la precisió d’una llum fugaç que enfoca el més petit detall i deixa entreveure tota una escena.

Coberta_Labreu72

Labreu, 2012

Pòquer de dames literàries a Vilaweb, Sant Jordi de 2012
Entrevista de Montse Serra a Vilaweb, 2 d’agost de 2012
Ressenya de Jaume Ferrer a El Punt / Avui, 14 de setembre de 2012
Club de lectura a la llibreria A peu de pàgina, 17 de desembre de 2012

Estàndard