La dèria dels gerundis

Sé que corro el risc de semblar una iaia batalletes, però algú em sap dir quan es va posar de moda informar de les coses que fem abans d’acabar-les de fer, quan encara no són més que un projecte? Se’ns acut una cosa i abans de mirar si és viable, abans de tenir la confirmació de totes les persones implicades, correm a fer-la pública als quatre vents amb el maleït gerundi que gramaticalment pot ser correcte, però moralment no l’acabo de trobar acceptable. Un altre símptoma de la pressa i la superficialitat modernes, ara no solament informem de cada pet que ens tirem, sinó de les seques que hem menjat per dinar i que pot ser que d’aquí a unes hores ens facin petar, encara que ni els llegums ni els budells ens ho confirmin.

Els més desgraciats

L’estiu és aquella època en què segons els suplements culturals tenim més temps per llegir, i segons les televisions passem menys hores davant de la pantalla, per això aquests dies els primers van plens de recomanacions llibresques i les segones ja treuen la pols a les seves sèries més tronades per intentar endinyar-nos-les per enèsima vegada. Però n’hi ha que llegeixen tot l’any, i n’hi ha que no llegeixen mai. I n’hi ha que miren sempre la tele, i n’hi ha que no se la miren ni apagada. I després hi ha els que no llegeixen a l’estiu, que només poden mirar la tele i encara gràcies, i aquests són els més desgraciats de tots: els intenten endinyar sèries tronades mentre els diaris van plens de recomanacions que ells no podran seguir fins passat l’estiu.