La memòria de l’arbre

Us vull explicar unes quantes coses de la novel·la que acabo de publicar. Vaig començar a escriure-la, o més ben dit a pensar com l’escriuria, l’any 2013 i la vaig acabar l’agost del 2016, va ser una novel·la que es va anar farcint a poc a poc per acabar sent el que al final ha sigut. No pensava presentar-la a cap premi mentre l’escrivia, la decisió va venir després, cap a finals de setembre, i no cal que ho digui però ho dic: em fa molt feliç haver guanyat el II Premi Llibres Anagrama de Novel·la i publicar amb aquest segell i estar tan ben cuidada i acompanyada per la Isabel Obiols, la Silvia Sesé i el convalescent però no per això menys present Jordi Herralde. És un luxe i una festa tot el que està passant amb La memòria de l’arbre. 

Deixeu-me dir que la novel·la va arribar ahir, 22 de febrer de  2017, a les llibreries, i que també va ser ahir que en vam fer la primera presentació, a la llibreria La Central del carrer Mallorca, amb l’escriptora (i membre del jurat del premi) Imma Monsó i la periodista Anna Guitart. Va ser un vespre fantàstic, acompanyada de moltes cares conegudes i també moltes de noves, ple de paraules precioses dedicades a la novel·la, veia un bosc de cares des del meu lloc que no vull oblidar mai. L’alegria corria pertot.

Torno a la novel·la. Hi ha dues cites que encapçalen el llibre. Una ve d’Un viatge a l’Índia, de Gonçalo M. Tavares, escriptor que admiro sobretot per aquest llibre -però també per tots els altres que li he llegit. El seu viatge a l’Índia el tinc sempre (és 100 % cert) damunt de la taula on escric, i si l’estiro s’obre sol per alguna pàgina, de tant que el faig servir: és ple de frases que em guien i em perden, em salven i em condemnen, no el puc tenir més guixat. La frase és aquesta (fotografia d’una bona amiga):

L’altre llibre que cito, En Mattia i l’avi de Roberto Piumini, és una preciosa novel·la per a tots els públics que té un diàleg avi-nét que, quan ja tenia el llibre molt avançat, em va servir per reafirmar-me en el que estava escrivint:

-Així que ets dins meu, avi?
-Sí.
-I aquesta és la teva veu?
-Sí, però només la sents tu, ara.
-I com estàs, avi?
-Estic molt bé, Mattia. Un nen és un lloc ben bonic per viure-hi. 

I el llibre, finalment, el tanca un vers de Carner. És tret del poema «Fidelitat», del llibre Arbres (1953), que us vull citar sencer aquí per tancar aquesta entrada, que podria ser molt més llarga, però em penso que amb Tavares, Piumini i Carner ja us he dit prou per començar, que la resta és dins del llibre.

FIDELITAT

Un salze vell aquesta riba empara
tot dolençós de l’aire que el despulla;
ja, malmenat pel vent, s’acaramulla
el trist fullam vora la soca mare.

Vindran els dies de delit encara;
bé li ho prediu en la més fina agulla
del seu brancatge, vora el cim, la fulla
que hi menyspreà la rufagada avara.

Car si llarga com mai la nit davalla,
la fulla, l’encongida romanalla,
fins quan, punyent, el gebre la trastoca,

parla d’una futura revifalla
amb veu poruga, a cada instant més poca:
i, tot finant, rejoveneix la soca.

****

Poso les dates i els llocs on presentaré la novel·la, per si us interessa venir a fer-me companyia (ho aniré actualitzant):

Premià de Mar: 2 de març. 19.30 h, a la llibreria Vaporvell, amb Pau Vidal.
Girona: 8 de març, 20 h, a la Llibreria 22, amb Mita Casacuberta.
Terrassa: 16 de març, 19.30 h, a la llibreria La Temerària, amb Guillem Miralles.
Valls: 23 de març, al vespre, a la Llibreria Roca.
Cardedeu: 29 de març, 19.30 h, a la llibreria Badallibres.
Les Franqueses del Vallès: 31 de març, 20 h, llibreria L’Espolsada, amb Marta Orriols i Jenn Díaz.
Barcelona: 3 d’abril, 19 h, signatura d’exemplars a la Casa del Libro del passeig de Gràcia.
Vilafranca del Penedès: 6 d’abril, 19.30 h, a la llibreria La Cultural, amb Jaume Ferrer Puig.
Vilassar de Mar: 7 d’abril, 20 h, Nit de les Lletres Maresmenques, organitzat per l’Òmnium Cultural del Maresme.
Sabadell: 18 d’abril, 19.30 h, a la Llar del Llibre, amb Roc Casagran.