literatura infantil

La marieta sense taques

Què passa si un dia us lleveu i no us reconeixeu? Si us trobeu que ha desaparegut allò que justament us identifica? Què fareu per recuperar-ho? I si qui ho té ho necessita més que no pas vosaltres? La marieta del conte que us vull presentar avui un dia es lleva i s’adona que ha perdut les seves cinc taques i decideix sortir a buscar-les.

Com tot el que escric per a nens, el conte neix d’una pregunta. Les il·lustracions d’en Joan Negrescolor han aconseguit que un conte d’estructura clàssica i amb uns personatges ben habituals als contes per a nens (una marieta, una formiga, un cargol, un pardal, una aranya i una papallona) tingui aquest meravellós aspecte:

la-marieta-sense-taques_frontal

El conte l’ha publicat amb molta cura i bon gust l’Editorial Bambú i aquests dies està arribant a les llibreries. I el dijous 9 de març el presentaré a la Biblioteca Sofia Barat a les 18 h.

Un primer esborrany d’aquesta història el vaig posar a prova ara fa una mica més d’un any amb la classe de primer d’una de les meves filles, la Mar, i a partir d’aquella sessió en vaig fer l’última polida i en vaig acabar de definir l’estructura. Així que: moltíssimes gràcies, petits crítics (tot i que ara ja aneu a segon)!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Anuncis
Estàndard
literatura infantil, llibres

Totes les pors

Els contes per a nens els escric sempre a partir de preguntes, això ja us ho dec haver dit. Totes les pors neix de la pregunta: pot una sola persona tenir totes les pors del món? No ho sé, jo, si pot, però vaig voler descobrir què passaria si això fos possible, i la persona que vaig imaginar era un nen petit que ja havia nascut amb totes les pors del món a sobre. Quina vida faria un nen així? De debò podria arribar a ser adult sense que ningú veiés què carregava? No ensopegaria mai amb ningú que l’ajudés a alleugerir aquella càrrega? El conte intenta respondre tot això tenint sempre present una premissa que trobo sovint a faltar en els llibres que exploren el món de les pors dels nens: hi ha pors que no es vencen, que ens defineixen, i l’únic que podem fer és trobar la millor manera de dur-les a sobre sense que ens facin gaire nosa. Trobo que és més important compartir les pors més que no pas vèncer-les, i Totes les pors és la meva resposta a les pors i a la pregunta que us deia abans.

Si el conte fa goig és gràcies a l’il·lustrador Roger Simó, que a banda de ser un gran professional resulta que és de la família, i això fa que el projecte es torni encara més especial. Ja tinc ganes que arribi el 12 de novembre i puguem presentar junts el nostre llibre a la Llibreria Al·lots; serà a les dotze del migdia, per a públic familiar, explicarem el conte i farem un petit taller sobre les pors (sense vèncer-ne cap, aviso), i el més important: veureu com dibuixa en Roger en directe.

Però el conte de Totes les pors el vaig estrenar fa gairebé un mes en una ciutat que segons com també fa mitja por perquè se sol llevar emboirada. Va ser a Vic, a la Llibreria El Petit Tresor, amb l’Stel·la i en Germán, dos llibreters dels que t’acullen amb tots els honors i et fan sentir especial i com a casa alhora. Va ser un plaer i vaig descobrir, parlant amb els molts nens que van venir, que això d’inventariar pors pot ser molt inspirador per a futurs projectes.

Per cert, el llibre ja va per la segona edició, va sortir al juny amb un tiratge de 1.200 exemplars i a finals de setembre ja s’havia exhaurit. Esperem que la segona edició, també de 1.200 exemplars, tingui la mateixa sort.

Coberta de 'Totes les pors'

Coberta de Totes les pors

tina-valles-1 14522781_1157704017642077_4648041828317123105_n

Llegint Totes les pors a Vic i aparador de la llibreria El Petit Tresor

Estàndard
literatura infantil, llibres

Bocabava

Fa dos estius em vaig llevar un dia amb una pregunta estranya entre cella i cella: podien ser amics un nen i un peix? Bocabava va ser la resposta que hi vaig acabar trobant. D’aquella pregunta en van sortir un nen bavós i un peix espinós, en Bocabava i en Secalló. Un any llarg després, vaig trobar una editora, la Inês, que em va demanar si tenia cap història per a ella, i de seguida vaig pensar en el meu bavós. L’hi vaig enviar tan aviat com vaig poder i ella i el seu fill gran, en Francesc, se’l van sentir tan seu que ja no l’han deixat anar. Llavors va ser quan va aparèixer en Gabriel, que no va dubtar ni un segon a llançar-se a buscar-li cara a en Bocabava i espina a en Secalló. I ara d’aquella pregunta en surt un llibre, bé, no, tres llibres, perquè en Bocabava correrà món en català, en castellà i en portuguès. Un llibre que ahir, 16 de març, va arribar a les llibreries. En Bocabava és Bocababa en castellà i en portuguès, i en Secalló és Raquitín en castellà i Vira-Tripas en portuguès, tot plegat gràcies a la traductora Isabel Llasat (castellà) i als traductors Rita Custódio i Àlex Tarradellas.

Poden ser amics un nen i un peix? A Bocabava us ho expliquem.

coberta de 'Bocabava' en català

Aquí teniu un parell de pàgines de mostra del llibre.

bocabava1 bocabava2

I el booktràiler (en català):

I si algú el vol escoltar, que vingui el 9 d’abril, a les dotze del migdia, a la Llibreria Al·lots, on l’estrenarem amb el públic més exigent i agraït que hi ha: l’infantil, i amb la complicitat de la nostra llibretera de capçalera, la Paula Jarrin.

I si voleu que us omplim la llibreria, biblioteca, sala d’actes o aula de baves i espines, aviseu! Benvinguts sigueu tots al nostre món bavós i espinós!

Fitxa tècnica del llibre:
Bocabava (cat) / Bocababa (esp) / Bocababa (port)
Text de Tina Vallès
Il·lustracions de Gabriel Salvadó
Petit Fragmenta
Març de 2016
Preu: 13,90 €
Per a lectors de 5 anys en amunt, amunt, amunt…

Estàndard