General

Tots som guanyadors si aquesta és una festa de les lletres (discurs)

El 23 de maig vaig tenir la sort de pronunciar el discurs inaugural dels XXX Jocs Florals Escolars de Ciutat Vella. El publico aquí per als curiosos. 

Discurs inaugural dels
XXX Jocs Florals Escolars de Ciutat Vella

Bon dia! Sigueu tots benvinguts a aquesta festa de les lletres!

Fa més de vint anys, quan vaig guanyar els primers jocs florals, amb un conte que acabava amb el seu protagonista fent de mim a Les Rambles, aquí al costat mateix, sabeu què vaig fer? No vaig anar a recollir el premi. Sí, tal com ho sentiu.

Jo era molt, molt, molt tímida i això de pujar a l’escenari a recollir un premi em feia una vergonya gegantina; així que aquell dia em vaig quedar a casa, suposo que vaig fer veure que estava malalta, ja no ho recordo, i de fet devia estar tan nerviosa que els pares es devien creure que realment no em trobava bé.

Per tant, abans que res, a tots els que heu vingut fins aquí, tant si guanyeu com si no, ja us he de felicitar perquè heu sigut molt més valents que jo. Ja sou guanyadors! De moment heu vençut la vergonya!

No em cansaré de dir, durant aquest discurs meu, que tots som guanyadors. Perquè tots guanyem si som aquí i això és una festa de les lletres. Veure la sala plena de possibles guanyadors d’aquests Jocs Florals ens ha d’omplir d’esperança en el futur als que ens dediquem a la literatura. Així que gràcies a tots, alumnes, mestres i organització, per fer-ho possible.

Vint anys després de no anar a recollir el primer premi que vaig guanyar escrivint, ja veieu que no tinc tant de pànic escènic, perquè soc aquí dalt i us estic parlant. Perdoneu que llegeixi el discurs, és que crec que no havia parlat mai davant de tanta gent, i no em vull deixar res del que us vull dir.

De fet, d’aquella timidesa meva és d’on ve la meva vocació d’escriptora, crec que en part vaig decidir dedicar-me a escriure per no haver de parlar tant. Perquè m’agrada explicar històries però no amb la meva veu, no en veu alta. Així que es pot dir que «escric en públic» per no haver de parlar en públic. Prefereixo escriure-ho i que ho llegiu vosaltres.

Pensava que la professió d’escriure era ideal per a una persona tímida com jo. Però després vaig veure que si escrius en públic, o sigui, si publiques el que escrius, tard o d’hora sorgeixen mil situacions en què has de sortir a parlar davant d’un públic i a poc a poc, en aquests més de vint anys que us deia, he anat aprenent a vèncer la timidesa i parlar en presentacions, taules rodones, clubs de lectura o fins i tot… jocs florals. Com m’està passant ara!

Us confesso que ara mateix em passa una pregunta pel cap: Què faig aquí? Com he arribat a l’escenari del Poliorama? I havíem quedat, pel que us he anat explicant fins ara, que hi he arribat escrivint… però no és del tot cert.

Si avui soc aquí dalt i faig aquest discurs és perquè he llegit. He llegit molt. He llegit i llegeixo molt. Només així es pot arribar a escriure. No hi ha cap altra manera d’escriure que no passi per la lectura.

Suposo que tots els que sou aquí avui llegiu molt. Insisteixo que és l’única manera d’arribar a escriure bé, llegint el que han escrit els altres abans. I llegir de tot. No només el que us diguin que heu de llegir. Sigueu curiosos, sigueu tafaners, llegiu tot el que pugueu, gaudiu dels llibres que us agradin i apreneu dels que no us agradin. Perquè dels mals llibres també se n’aprèn, perquè tant dels errors propis com dels errors dels altres en podem extreure moltes lliçons.

I vull acabar compartint amb vosaltres uns quants trucs per escriure, per quan l’any que ve hàgiu de pensar un nou conte o un nou poema per presentar-vos als Jocs Florals de l’escola. Pareu atenció, que no comparteixo aquests trucs amb qualsevol, només amb els que fan possible festes de les lletres com aquesta d’avui.

PRIMER TRUC: CANVIAR UNA HISTÒRIA

Lligant amb el que deia d’aprendre dels llibres dolents, tinc un truc que sol ser molt divertit: si llegiu una història que no us agrada, penseu com podríeu millorar-la, què li canviaríeu perquè us agradés. Jo per exemple trobo molt avorrit el conte de La princesa i el pèsol i canviaria el pèsol per una carbassa o un meló i a partir de llavors estic segura que el conte canviaria i fins i tot es tornaria còmic, tot i que no sé si tindria un final feliç amb casament i tal, però això tant és.

SEGON TRUC: EXAGERAR UNA ANÈCDOTA

Un altre truc que us recomano practicar és el d’exagerar una anècdota. Podeu començar explicant la veritat ¾«un dia vam anar al parc amb els meus amics i vam fer un forat immens i de cop i volta va començar a sortir una sorra negra molt estranya…»¾ i després ja imaginar com pot acabar l’anècdota amb tota la creativitat del món: «va resultar que no era sorra negra, era un nou material que fins ara ningú no havia descobert i van venir científics de tot el món a felicitar-nos per la descoberta i vam sortir als diaris i a la tele, bla, bla, bla».

TERCER TRUC: INSPIRAR-NOS EN ALGÚ CONEGUT

Tots tenim un veí o una veïna, o un professor, o algú conegut del barri que té pinta d’amagar una història. I si ens la imaginem? I si convertim el veí rondinot del principal en un bruixot que viu amagat en un pis a la ciutat i té un laboratori on intenta inventar un beuratge màgic que ens faci immortals? Mireu-vos bé la gent del vostre voltant, trieu una persona i comenceu a imaginar qui podria ser… un extraterrestre extraviat? Una bruixa bona? Un espia?

QUART TRUC: EL DELS SAQUETS

Segur que tots hi heu jugat alguna vegada, en surten històries molt divertides. Proveu-ho. Es tracta de preparar quatre saquets amb paperets. En el primer, als paperets hi escriurem noms de personatges bons; en el segon, noms de personatges no tan bons; en el tercer, noms de llocs, i en el quart, noms d’objectes. Llavors, traurem un paperet de cada saquet i amb el que ens surti ens inventarem una història. Segur que en surten dues d’iguals. Intenteu ser originals amb el que escriviu als paperets i ja ho veureu. Imagineu que heu d’escriure una història sobre un cocodril cec i un pirata que no sap nedar, i que la història ha de passar en una piscina buida i l’únic objecte que teniu és una regadora plena d’aigua. Vinga, penseu, quin conte en sortiria?

CINQUÈ TRUC: EL MEU PREFERIT, EL DE LES PREGUNTES

És el que faig servir jo més sovint. De vegades se m’ocorren preguntes estranyes i com que no en trobo la resposta, decideixo inventar-me-la, buscar-la, a través d’un conte.

Un cop em vaig preguntar si es pot ser optimista quan tot al teu voltant va malament, i inspirant-me en un veí meu que vaig veure que sí que ho era, vaig escriure la meva primera novel·la, Maic.

Un altre cop em vaig preguntar si un nen i un peix podien ser amics i així va néixer el conte que vaig titular Bocabava.

També em vaig preguntar si era possible que una sola persona tingués totes les pors del món, i per respondre aquesta pregunta vaig escriure el conte Totes les pors.

Un altre dia em vaig preguntar si existien les marietes sense taques i què faria una marieta si perdés les seves taques. D’aquí va néixer el meu conte La marieta sense taques.

I fa poc em vaig preguntar com es fabriquen els records, com podem conservar-los i què passa si els perdem. I per respondre tot això vaig escriure la que de moment és la meva última novel·la: La memòria de l’arbre.

Però vaig acabant, perquè suposo que ara tots teniu ganes de respondre una pregunta: GUANYARÉ JO? Callo, doncs, i que comencin a arribar les respostes!

Però recordeu que tots som guanyadors en aquesta festa de les lletres.

Moltes gràcies per convidar-m’hi! Salut i lletres!

Els guanyadors del certamen | Servidora llegint el discurs

Més informació sobre la gala i els guardonats.

Estàndard
llibres

Si jo et signo, tu em signes

Han passat onze anys des del meu primer Sant Jordi. I onze anys i dotze títols després (tres llibres de contes, dues novel·les i set llibres infantils), encaro la diada més moguda que he viscut amb ganes de compartir-la amb tots els que vinguin a veure’m a alguna de les sis parades on seuré a esperar visites amb un bolígraf entre els dits i la millor de les paciències. Sé que la paraula que més diré serà gràcies, ho sé perquè fa dos mesos exactes que la dic un munt de cops cada dia, i totes les lletres les pronuncio amb la més transparent de les sinceritats.

Des del 22 de febrer, quan La memòria de l’arbre va arribar a les llibreries, tot han sigut sorpreses de les bones: he visitat més llibreries que mai, he conegut un munt de lectors, m’han entrevistat i ressenyat pertot, el llibre ja ha arribat a la segona edició (després d’una primera edició de tres mil), cada dia rebo missatges de gent que ja m’ha llegit, he dedicat molts llibres… I són tantes les coses que han passat des que em van donar el premi Anagrama Llibres a primers de gener d’enguany que diria que ja les visc en tercera persona, que la primera se m’ha esgotat.

Per tot això, de Sant Jordi crec que no n’hauria d’esperar res, així que l’encaro amb una llibreta nova de trinca perquè vull compartir la festa amb els que em vinguin a veure. «Si jo et signo un llibre, tu em signes a la llibreta», els diré. I és que intueixo que també se m’esgotarà la tercera persona, i hauré de tirar de la segona per sobreviure a un dia que preveig que vindrà carregat d’emocions (en part perquè ja no em funciona cap cuirassa, perquè aquesta diada sóc més vulnerable que mai).

Al final del dia completaré aquest article (que escric el 22 d’abril al vespre) enviant el número de signatures que hi ha a la llibreta a La Vanguardia, perquè l’escriguin aquí, després d’aquests dos punts: 54. Sigui quina sigui la xifra que heu llegit abans del punt, Sant Jordi serà un gran dia per dir gràcies tants cops com calgui.

Article publicat a La Vanguardia el 24 d’abril de 2017

Estàndard
General

Signatures per Sant Jordi

Aquí us detallo on i quan em tindreu signant llibres per Sant Jordi. Us hi espero!

21 D’ABRIL
de 18 a 20 h: a la llibreria Nollegiu de Poblenou (carrer Pons i Sobirà, 3)

23 D’ABRIL, SANT JORDI

Matí
de 11 a 12 h: a la llibreria Taifa, a Gràcia (carrer Verdi, 12)
de 12 a 13 h: a la parada de la llibreria La Central (Rambla Catalunya entre Mallorca i Aragó)
de 13 a 14 h: a la parada de l’Abacus (Rambla Catalunya amb Còrsega)

Tarda
de 17 a 18 h: a la parada de la llibreria Laie del CCCB (carrer Montalegre, 5, al Raval)
de 18 a 19 h: a la parada del TR3SC (A la Gran Via amb passeig de Gràcia, davant del Cine Comèdia)
de 19 a 20 h: A la parada de la Central amb la Fàbrica Moritz (Ronda Sant Antoni, 39-41)

Estàndard
novel·les

La memòria de l’arbre

Us vull explicar unes quantes coses de la novel·la que acabo de publicar. Vaig començar a escriure-la, o més ben dit a pensar com l’escriuria, l’any 2013 i la vaig acabar l’agost del 2016, va ser una novel·la que es va anar farcint a poc a poc per acabar sent el que al final ha sigut. No pensava presentar-la a cap premi mentre l’escrivia, la decisió va venir després, cap a finals de setembre, i no cal que ho digui però ho dic: em fa molt feliç haver guanyat el II Premi Llibres Anagrama de Novel·la i publicar amb aquest segell i estar tan ben cuidada i acompanyada per la Isabel Obiols, la Silvia Sesé i el convalescent però no per això menys present Jordi Herralde. És un luxe i una festa tot el que està passant amb La memòria de l’arbre. 

LA34_Memòria_de_l'arbreLAIA.inddDeixeu-me dir que la novel·la va arribar ahir, 22 de febrer de  2017, a les llibreries, i que també va ser ahir que en vam fer la primera presentació, a la llibreria La Central del carrer Mallorca, amb l’escriptora (i membre del jurat del premi) Imma Monsó i la periodista Anna Guitart. Va ser un vespre fantàstic, acompanyada de moltes cares conegudes i també moltes de noves, ple de paraules precioses dedicades a la novel·la, veia un bosc de cares des del meu lloc que no vull oblidar mai. L’alegria corria pertot.

Torno a la novel·la. Hi ha dues cites que encapçalen el llibre. Una ve d’Un viatge a l’Índia, de Gonçalo M. Tavares, escriptor que admiro sobretot per aquest llibre -però també per tots els altres que li he llegit. El seu viatge a l’Índia el tinc sempre (és 100 % cert) damunt de la taula on escric, i si l’estiro s’obre sol per alguna pàgina, de tant que el faig servir: és ple de frases que em guien i em perden, em salven i em condemnen, no el puc tenir més guixat. La frase és aquesta (fotografia d’una bona amiga):

c5v3gjgxaaarqweL’altre llibre que cito, En Mattia i l’avi de Roberto Piumini, és una preciosa novel·la per a tots els públics que té un diàleg avi-nét que, quan ja tenia el llibre molt avançat, em va servir per reafirmar-me en el que estava escrivint:

-Així que ets dins meu, avi?
-Sí.
-I aquesta és la teva veu?
-Sí, però només la sents tu, ara.
-I com estàs, avi?
-Estic molt bé, Mattia. Un nen és un lloc ben bonic per viure-hi. 

I el llibre, finalment, el tanca un vers de Carner. És tret del poema «Fidelitat», del llibre Arbres (1953), que us vull citar sencer aquí per tancar aquesta entrada, que podria ser molt més llarga, però em penso que amb Tavares, Piumini i Carner ja us he dit prou per començar, que la resta és dins del llibre.

FIDELITAT

Un salze vell aquesta riba emparaarbres-carner
tot dolençós de l’aire que el despulla;
ja, malmenat pel vent, s’acaramulla
el trist fullam vora la soca mare.

Vindran els dies de delit encara;
bé li ho prediu en la més fina agulla
del seu brancatge, vora el cim, la fulla
que hi menyspreà la rufagada avara.

Car si llarga com mai la nit davalla,
la fulla, l’encongida romanalla,
fins quan, punyent, el gebre la trastoca,

parla d’una futura revifalla
amb veu poruga, a cada instant més poca:
i, tot finant, rejoveneix la soca.

****

Poso les dates i els llocs on presentaré la novel·la, per si us interessa venir a fer-me companyia (ho aniré actualitzant):

Premià de Mar: 2 de març. 19.30 h, a la llibreria Vaporvell, amb Pau Vidal.
Girona: 8 de març, 20 h, a la Llibreria 22, amb Mita Casacuberta.
Terrassa: 16 de març, 19.30 h, a la llibreria La Temerària, amb Guillem Miralles.
Valls: 23 de març, al vespre, a la Llibreria Roca.
Cardedeu: 29 de març, 19.30 h, a la llibreria Badallibres.
Les Franqueses del Vallès: 31 de març, 20 h, llibreria L’Espolsada, amb Marta Orriols i Jenn Díaz.
Barcelona: 3 d’abril, 19 h, signatura d’exemplars a la Casa del Libro del passeig de Gràcia.
Vilafranca del Penedès: 6 d’abril, 19.30 h, a la llibreria La Cultural, amb Jaume Ferrer Puig.
Vilassar de Mar: 7 d’abril, 20 h, Nit de les Lletres Maresmenques, organitzat per l’Òmnium Cultural del Maresme.
Sabadell: 18 d’abril, 19.30 h, a la Llar del Llibre, amb Roc Casagran.

Estàndard
literatura infantil

La marieta sense taques

Què passa si un dia us lleveu i no us reconeixeu? Si us trobeu que ha desaparegut allò que justament us identifica? Què fareu per recuperar-ho? I si qui ho té ho necessita més que no pas vosaltres? La marieta del conte que us vull presentar avui un dia es lleva i s’adona que ha perdut les seves cinc taques i decideix sortir a buscar-les.

Com tot el que escric per a nens, el conte neix d’una pregunta. Les il·lustracions d’en Joan Negrescolor han aconseguit que un conte d’estructura clàssica i amb uns personatges ben habituals als contes per a nens (una marieta, una formiga, un cargol, un pardal, una aranya i una papallona) tingui aquest meravellós aspecte:

la-marieta-sense-taques_frontal

El conte l’ha publicat amb molta cura i bon gust l’Editorial Bambú i aquests dies està arribant a les llibreries. I el dijous 9 de març el presentaré a la Biblioteca Sofia Barat a les 18 h.

Un primer esborrany d’aquesta història el vaig posar a prova ara fa una mica més d’un any amb la classe de primer d’una de les meves filles, la Mar, i a partir d’aquella sessió en vaig fer l’última polida i en vaig acabar de definir l’estructura. Així que: moltíssimes gràcies, petits crítics (tot i que ara ja aneu a segon)!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Estàndard
literatura infantil, llibres

Totes les pors

Els contes per a nens els escric sempre a partir de preguntes, això ja us ho dec haver dit. Totes les pors neix de la pregunta: pot una sola persona tenir totes les pors del món? No ho sé, jo, si pot, però vaig voler descobrir què passaria si això fos possible, i la persona que vaig imaginar era un nen petit que ja havia nascut amb totes les pors del món a sobre. Quina vida faria un nen així? De debò podria arribar a ser adult sense que ningú veiés què carregava? No ensopegaria mai amb ningú que l’ajudés a alleugerir aquella càrrega? El conte intenta respondre tot això tenint sempre present una premissa que trobo sovint a faltar en els llibres que exploren el món de les pors dels nens: hi ha pors que no es vencen, que ens defineixen, i l’únic que podem fer és trobar la millor manera de dur-les a sobre sense que ens facin gaire nosa. Trobo que és més important compartir les pors més que no pas vèncer-les, i Totes les pors és la meva resposta a les pors i a la pregunta que us deia abans.

Si el conte fa goig és gràcies a l’il·lustrador Roger Simó, que a banda de ser un gran professional resulta que és de la família, i això fa que el projecte es torni encara més especial. Ja tinc ganes que arribi el 12 de novembre i puguem presentar junts el nostre llibre a la Llibreria Al·lots; serà a les dotze del migdia, per a públic familiar, explicarem el conte i farem un petit taller sobre les pors (sense vèncer-ne cap, aviso), i el més important: veureu com dibuixa en Roger en directe.

Però el conte de Totes les pors el vaig estrenar fa gairebé un mes en una ciutat que segons com també fa mitja por perquè se sol llevar emboirada. Va ser a Vic, a la Llibreria El Petit Tresor, amb l’Stel·la i en Germán, dos llibreters dels que t’acullen amb tots els honors i et fan sentir especial i com a casa alhora. Va ser un plaer i vaig descobrir, parlant amb els molts nens que van venir, que això d’inventariar pors pot ser molt inspirador per a futurs projectes.

Per cert, el llibre ja va per la segona edició, va sortir al juny amb un tiratge de 1.200 exemplars i a finals de setembre ja s’havia exhaurit. Esperem que la segona edició, també de 1.200 exemplars, tingui la mateixa sort.

Coberta de 'Totes les pors'

Coberta de Totes les pors

tina-valles-1 14522781_1157704017642077_4648041828317123105_n

Llegint Totes les pors a Vic i aparador de la llibreria El Petit Tresor

Estàndard
literatura infantil, llibres

Bocabava

Fa dos estius em vaig llevar un dia amb una pregunta estranya entre cella i cella: podien ser amics un nen i un peix? Bocabava va ser la resposta que hi vaig acabar trobant. D’aquella pregunta en van sortir un nen bavós i un peix espinós, en Bocabava i en Secalló. Un any llarg després, vaig trobar una editora, la Inês, que em va demanar si tenia cap història per a ella, i de seguida vaig pensar en el meu bavós. L’hi vaig enviar tan aviat com vaig poder i ella i el seu fill gran, en Francesc, se’l van sentir tan seu que ja no l’han deixat anar. Llavors va ser quan va aparèixer en Gabriel, que no va dubtar ni un segon a llançar-se a buscar-li cara a en Bocabava i espina a en Secalló. I ara d’aquella pregunta en surt un llibre, bé, no, tres llibres, perquè en Bocabava correrà món en català, en castellà i en portuguès. Un llibre que ahir, 16 de març, va arribar a les llibreries. En Bocabava és Bocababa en castellà i en portuguès, i en Secalló és Raquitín en castellà i Vira-Tripas en portuguès, tot plegat gràcies a la traductora Isabel Llasat (castellà) i als traductors Rita Custódio i Àlex Tarradellas.

Poden ser amics un nen i un peix? A Bocabava us ho expliquem.

coberta de 'Bocabava' en català

Aquí teniu un parell de pàgines de mostra del llibre.

bocabava1 bocabava2

I el booktràiler (en català):

I si algú el vol escoltar, que vingui el 9 d’abril, a les dotze del migdia, a la Llibreria Al·lots, on l’estrenarem amb el públic més exigent i agraït que hi ha: l’infantil, i amb la complicitat de la nostra llibretera de capçalera, la Paula Jarrin.

I si voleu que us omplim la llibreria, biblioteca, sala d’actes o aula de baves i espines, aviseu! Benvinguts sigueu tots al nostre món bavós i espinós!

Fitxa tècnica del llibre:
Bocabava (cat) / Bocababa (esp) / Bocababa (port)
Text de Tina Vallès
Il·lustracions de Gabriel Salvadó
Petit Fragmenta
Març de 2016
Preu: 13,90 €
Per a lectors de 5 anys en amunt, amunt, amunt…

Estàndard