General

Tots som guanyadors si aquesta és una festa de les lletres (discurs)

El 23 de maig vaig tenir la sort de pronunciar el discurs inaugural dels XXX Jocs Florals Escolars de Ciutat Vella. El publico aquí per als curiosos. 

Discurs inaugural dels
XXX Jocs Florals Escolars de Ciutat Vella

Bon dia! Sigueu tots benvinguts a aquesta festa de les lletres!

Fa més de vint anys, quan vaig guanyar els primers jocs florals, amb un conte que acabava amb el seu protagonista fent de mim a Les Rambles, aquí al costat mateix, sabeu què vaig fer? No vaig anar a recollir el premi. Sí, tal com ho sentiu.

Jo era molt, molt, molt tímida i això de pujar a l’escenari a recollir un premi em feia una vergonya gegantina; així que aquell dia em vaig quedar a casa, suposo que vaig fer veure que estava malalta, ja no ho recordo, i de fet devia estar tan nerviosa que els pares es devien creure que realment no em trobava bé.

Per tant, abans que res, a tots els que heu vingut fins aquí, tant si guanyeu com si no, ja us he de felicitar perquè heu sigut molt més valents que jo. Ja sou guanyadors! De moment heu vençut la vergonya!

No em cansaré de dir, durant aquest discurs meu, que tots som guanyadors. Perquè tots guanyem si som aquí i això és una festa de les lletres. Veure la sala plena de possibles guanyadors d’aquests Jocs Florals ens ha d’omplir d’esperança en el futur als que ens dediquem a la literatura. Així que gràcies a tots, alumnes, mestres i organització, per fer-ho possible.

Vint anys després de no anar a recollir el primer premi que vaig guanyar escrivint, ja veieu que no tinc tant de pànic escènic, perquè soc aquí dalt i us estic parlant. Perdoneu que llegeixi el discurs, és que crec que no havia parlat mai davant de tanta gent, i no em vull deixar res del que us vull dir.

De fet, d’aquella timidesa meva és d’on ve la meva vocació d’escriptora, crec que en part vaig decidir dedicar-me a escriure per no haver de parlar tant. Perquè m’agrada explicar històries però no amb la meva veu, no en veu alta. Així que es pot dir que «escric en públic» per no haver de parlar en públic. Prefereixo escriure-ho i que ho llegiu vosaltres.

Pensava que la professió d’escriure era ideal per a una persona tímida com jo. Però després vaig veure que si escrius en públic, o sigui, si publiques el que escrius, tard o d’hora sorgeixen mil situacions en què has de sortir a parlar davant d’un públic i a poc a poc, en aquests més de vint anys que us deia, he anat aprenent a vèncer la timidesa i parlar en presentacions, taules rodones, clubs de lectura o fins i tot… jocs florals. Com m’està passant ara!

Us confesso que ara mateix em passa una pregunta pel cap: Què faig aquí? Com he arribat a l’escenari del Poliorama? I havíem quedat, pel que us he anat explicant fins ara, que hi he arribat escrivint… però no és del tot cert.

Si avui soc aquí dalt i faig aquest discurs és perquè he llegit. He llegit molt. He llegit i llegeixo molt. Només així es pot arribar a escriure. No hi ha cap altra manera d’escriure que no passi per la lectura.

Suposo que tots els que sou aquí avui llegiu molt. Insisteixo que és l’única manera d’arribar a escriure bé, llegint el que han escrit els altres abans. I llegir de tot. No només el que us diguin que heu de llegir. Sigueu curiosos, sigueu tafaners, llegiu tot el que pugueu, gaudiu dels llibres que us agradin i apreneu dels que no us agradin. Perquè dels mals llibres també se n’aprèn, perquè tant dels errors propis com dels errors dels altres en podem extreure moltes lliçons.

I vull acabar compartint amb vosaltres uns quants trucs per escriure, per quan l’any que ve hàgiu de pensar un nou conte o un nou poema per presentar-vos als Jocs Florals de l’escola. Pareu atenció, que no comparteixo aquests trucs amb qualsevol, només amb els que fan possible festes de les lletres com aquesta d’avui.

PRIMER TRUC: CANVIAR UNA HISTÒRIA

Lligant amb el que deia d’aprendre dels llibres dolents, tinc un truc que sol ser molt divertit: si llegiu una història que no us agrada, penseu com podríeu millorar-la, què li canviaríeu perquè us agradés. Jo per exemple trobo molt avorrit el conte de La princesa i el pèsol i canviaria el pèsol per una carbassa o un meló i a partir de llavors estic segura que el conte canviaria i fins i tot es tornaria còmic, tot i que no sé si tindria un final feliç amb casament i tal, però això tant és.

SEGON TRUC: EXAGERAR UNA ANÈCDOTA

Un altre truc que us recomano practicar és el d’exagerar una anècdota. Podeu començar explicant la veritat ¾«un dia vam anar al parc amb els meus amics i vam fer un forat immens i de cop i volta va començar a sortir una sorra negra molt estranya…»¾ i després ja imaginar com pot acabar l’anècdota amb tota la creativitat del món: «va resultar que no era sorra negra, era un nou material que fins ara ningú no havia descobert i van venir científics de tot el món a felicitar-nos per la descoberta i vam sortir als diaris i a la tele, bla, bla, bla».

TERCER TRUC: INSPIRAR-NOS EN ALGÚ CONEGUT

Tots tenim un veí o una veïna, o un professor, o algú conegut del barri que té pinta d’amagar una història. I si ens la imaginem? I si convertim el veí rondinot del principal en un bruixot que viu amagat en un pis a la ciutat i té un laboratori on intenta inventar un beuratge màgic que ens faci immortals? Mireu-vos bé la gent del vostre voltant, trieu una persona i comenceu a imaginar qui podria ser… un extraterrestre extraviat? Una bruixa bona? Un espia?

QUART TRUC: EL DELS SAQUETS

Segur que tots hi heu jugat alguna vegada, en surten històries molt divertides. Proveu-ho. Es tracta de preparar quatre saquets amb paperets. En el primer, als paperets hi escriurem noms de personatges bons; en el segon, noms de personatges no tan bons; en el tercer, noms de llocs, i en el quart, noms d’objectes. Llavors, traurem un paperet de cada saquet i amb el que ens surti ens inventarem una història. Segur que en surten dues d’iguals. Intenteu ser originals amb el que escriviu als paperets i ja ho veureu. Imagineu que heu d’escriure una història sobre un cocodril cec i un pirata que no sap nedar, i que la història ha de passar en una piscina buida i l’únic objecte que teniu és una regadora plena d’aigua. Vinga, penseu, quin conte en sortiria?

CINQUÈ TRUC: EL MEU PREFERIT, EL DE LES PREGUNTES

És el que faig servir jo més sovint. De vegades se m’ocorren preguntes estranyes i com que no en trobo la resposta, decideixo inventar-me-la, buscar-la, a través d’un conte.

Un cop em vaig preguntar si es pot ser optimista quan tot al teu voltant va malament, i inspirant-me en un veí meu que vaig veure que sí que ho era, vaig escriure la meva primera novel·la, Maic.

Un altre cop em vaig preguntar si un nen i un peix podien ser amics i així va néixer el conte que vaig titular Bocabava.

També em vaig preguntar si era possible que una sola persona tingués totes les pors del món, i per respondre aquesta pregunta vaig escriure el conte Totes les pors.

Un altre dia em vaig preguntar si existien les marietes sense taques i què faria una marieta si perdés les seves taques. D’aquí va néixer el meu conte La marieta sense taques.

I fa poc em vaig preguntar com es fabriquen els records, com podem conservar-los i què passa si els perdem. I per respondre tot això vaig escriure la que de moment és la meva última novel·la: La memòria de l’arbre.

Però vaig acabant, perquè suposo que ara tots teniu ganes de respondre una pregunta: GUANYARÉ JO? Callo, doncs, i que comencin a arribar les respostes!

Però recordeu que tots som guanyadors en aquesta festa de les lletres.

Moltes gràcies per convidar-m’hi! Salut i lletres!

Els guanyadors del certamen | Servidora llegint el discurs

Més informació sobre la gala i els guardonats.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s