L’estiu és aquella època en què segons els suplements culturals tenim més temps per llegir, i segons les televisions passem menys hores davant de la pantalla, per això aquests dies els primers van plens de recomanacions llibresques i les segones ja treuen la pols a les seves sèries més tronades per intentar endinyar-nos-les per enèsima vegada. Però n’hi ha que llegeixen tot l’any, i n’hi ha que no llegeixen mai. I n’hi ha que miren sempre la tele, i n’hi ha que no se la miren ni apagada. I després hi ha els que no llegeixen a l’estiu, que només poden mirar la tele i encara gràcies, i aquests són els més desgraciats de tots: els intenten endinyar sèries tronades mentre els diaris van plens de recomanacions que ells no podran seguir fins passat l’estiu.
