Avui és un dia especial: surt un nou número de Paper de vidre. Això sol ja és festa grossa. Però és que a més és l’últim de la primera època. Tanquem un cicle. Amb el Guillem ens hem escrit una desena llarga de correus, aquest matí, i això que els dos teníem feina. Estàvem i estem emocionats. Hem fet saber per fi als nostres subscriptors (més de mil!) que fem un canvi de rumb. A hores d’ara tothom qui ho vol ja sap que la segona època del Paper de vidre tindrà el conte com a protagonista principal i absolut. I a mi això em fa una il·lusió especial, em cau la bava com a la princesa de la Gemma Capdevila. I alhora comparteixo emoció també amb l’amic i col·lega Carles Miró, perquè hem tingut la sort de fer l’última entrevista del Paper de vidre i a més l’hem feta a una dona que admirem, la traductora literària Dolors Udina. Ja no puc demanar més, o sí: he trobat un raconet per homenatjar un cop més el meu Perec. Avui sóc breu, que tinc un nus al coll i a més a vosaltres se us gira feina, que al 63è Paper de vidre hi ha molta teca, i de la bona!
Postdata: Tanta emoció no pot ser bona. Amb el post ja penjat i difós als quatre vents m’adono que no us he dit res de les 31 (TRENTA-UNA!!) col·laboracions que donen cos i forma i entitat a l’últim Paper de vidre: 31 allargaments de luxe, des de la Bíblia fins a David Foster Wallace, passant per Salinger, Buzzati, Rodoreda, Poe, Kafka, Perucho i molts més! És que és un escàndol, ai.
Tina Vallès 