No sabia que podia odiar unes viseres i desitjar que el sol us torrés les galtes.
No sabia que podia salvar-me, sense exagerar, veure-us diminutes en píxels.
No sabia que podia passejar sense vosaltres per una ciutat també sense vosaltres.
No sabia que podia dormir amb la llitera buida.
No sabia que el vostre gira-sol podia florir sense que hi fóssiu.
No sabia que podien pesar tones les vostres absències petites.
No sabia que podien passar tres vides de dimecres a divendres.
Ara ja ho sé.
I fins demà sabré més coses.
Llavors podreu tornar.
Tornar sabent tantes coses que no sabíeu que podíeu i jo sí que sabia que podríeu.
Tina Vallès 
Segur que tampoc no sabies que podries trobar a faltar tot aquell soroll!
Ànims que demà ja esta aquí!
I no saps (o potser sí?) la cara de felicitat que faran quan tornin de passar tres dies màgics cantant el petit indi, collint farigola al bosc i triant el seu nom indi. (Això recordo jo de les meves primeres colònies a P5… El meu nom era “estrella blava” i em va seguir fins molts anys després..!)
ai les colònies!
Això dic jo! Ai, les colònies!! El Marc també està de colònies, però ens queda l’Alba 😉
Ja quasi és divendres! Iai… quan passin 15 (quinze!) dies a Pineta?!! La meva mare explica que tornàvem dient-li que no volíem anar a casa, que volíem anar a viure amb els amics i els monitors 😛
Preciós, Tina.
I.