podria ser un blog

Tobogans i dimensions

De vegades a les cinc de la tarda algú em llança per un tobogan cap una altra dimensió i en menys d’un minut ja no sé ni qui sóc ni què he vingut a fer aquí, on sigui que em trobi. De cop i volta no reconec res del que m’envolta, començant per mi. I he de descobrir quines són les regles d’aquell món nou i seguir-les, o no. El primer cop que em va passar tot va ser vertigen i bloqueig. Però ara ja tinc uns quants trucs per sobreviure a tardes d’ensurts i improvisacions pot ser que absurdes. El truc principal és que sé que aquella dimensió sempre té una vida molt curta, un parell d’hores com a molt. Això em calma i alhora, ara ja, m’excita la curiositat d’una manera una mica malsana, fins i tot. Vull dir que quan sento aquella empenta invisible que em fa lliscar tobogan avall, es podria dir que esbosso un mig somriure i activo el meu arsenal mental d’exploradora de les dimensions desconegudes de les tardes. I miro, observo, em fixo en tot tant com puc, retinc, aprenc tots els detalls que més em sorprenen i em sobten, que més llunyans sento del que sol ser la meva dimensió habitual quan visc, la major part del dia, al peu de l’escala del tobogan. I em moc, i parlo, i poso a prova els límits de tot el que trobo, amb una actitud sovint provocadora, com si no temés perdre-hi res, prendre-hi mal. Em sento invulnerable i fins i tot immortal durant dues hores. Puc arribar a pensar que tinc una missió, que m’han enviat allà perquè explori i descobreixi qui sap què, que em donen dues hores per treure el màxim profit d’aquella dimensió. Obro tant els ulls que un dia els perdré. Escolto i classifico sons. Ensumo i identifico olors. Toco. Trepitjo. Pregunto. Provoco. No paro. Les últimes vegades, just després de l’empenta, durant el menys d’un minut que llisco avall, confesso que he xisclat de plaer, de desig de tobogans i dimensions.

tobogan

Advertisements
Estàndard

2 thoughts on “Tobogans i dimensions

  1. Ruth Capdevila ha dit:

    M’ho apunto, em deixaré portar per no patir la frustració de fer plans massa concrets a partir de les 5 de la tarda…

  2. Retroenllaç: Al parc: final feliç | Tina Vallès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s