diàlegs sants

Sant saldo

En una oficina d’un banc amb nom de ciutat vallesana que no ha tingut d’alcalde un que diu que rep de valent a les comunions, com si diguéssim. Una senyora de cinquanta anys llargs, amb el DNI tremolant-li a la mà, s’acosta a un empleat de banca rígid i amb ulls de raigs X.

—El saldo.
—Bon dia, eh?
—Bon dia, sí. Perdoni, els nervis.
—Ja.
—El saldo.
—El saldo, què?
—Que el vull saber.
—Això ho pot fer al caixer.
—Està espatllat.
—Demà funcionarà.
—El vull saber avui.
—Entesos. DNI.
—És aquí —assenyala el mostrador.
—L’he d’agafar jo?
—Eh?
—Que me’l doni.
—…
—Gràcies. Són les normes.
—Ja. Què, quant hi ha?
—Un moment, un moment.
—Què mira? Hi ha algun problema?
—Només té un compte amb nosaltres?
—Sí.
—I la titular és només vostè?
—No.
—Ahà.
—Ahà, què?
—Qui és Sánchez Pérez, José María?
—El meu marit.
—Ahà.
—Ahà, què?
—La meva obligació és informar-la d’això.
—De què? De qui és el meu marit?
—Que el compte no és només seu.
—Informada. El saldo, sisplau.
—Calma, calma.
—No puc. El coi de final de mes sempre cau en cap de setmana.
—I?
—Que em cobreu les coses abans del 30 i en canvi no cobro res fins al dia 2, i mentrestant, números vermells i comissió per descobert al canto.
—Què insinua?
—No insinuo, dic.
—Doncs no m’agrada el que diu.
—A mi tampoc.
—No tenim cap control sobre el calendari, si és això el que es pensa.
—Sobre… el… calendari?
—Si el 31 és dissabte, és dissabte aquí i en qualsevol altra entitat bancària.
—Ja, però…
—Però què?
—Eh… El saldo, sisplau.
—No, el saldo no, aclarim-ho primer.
—No hi ha res a aclarir si vostè em surt amb el calendari.
—Expliqui’s millor, doncs.
—El 30, divendres, m’ho cobreu tot: crèdit, hipoteca, lloguer, tot. I fins al dilluns dia 2 no cobro la nòmina. El 31 i l’1 estic en números vermells. I el 2 em cobreu comissió per descobert. Aquest seria el CALENDARI dels fets.
—Sí.
—Si el 31 fos divendres, el 31 m’ho cobraríeu tot i alhora jo cobraria la nòmina i no hi hauria números vermells.
—Sí.
—Doncs ja està.
—Vostè reclama que el 31 sigui feiner.
—No!
—Doncs què!
—És igual. El saldo.
—No. La meva obligació és que el client estigui content. I vostè no ho està. Aclarim-ho. Són les normes.
—Jo no estic contenta perquè vostè no em diu el saldo, i vull saber si ja ha arribat la nòmina i he sortit dels números vermells.
—Mentida, el seu descontent té a veure amb el calendari, m’ho ha dit fa un moment!
—No m’ho puc creure. Tant li costa dir-me un número de quatre xifres?
—Dues.
—Què?
—Dues xifres.
—Dues? DUES!?
—Ahà.
—De… quin… color?
—Encara no. Aclarim primer…
—QUE SOU UNS LLADRES!
—Senyora, jo no li he faltat al respecte…
—I tant que sí. Em nega la informació i la seva entitat em fot els calés abans d’hora. Això vull dir.
—Això ho hauria de parlar amb l’entitat que li paga la nòm…
—Vull veure les dues xifres!
—Què fa!? No toqui la pantalla!
—El saldo! Digui-me’l ja!
—Però si encara no…
—Tot aclarit. Estic molt contenta. Veu? Miri! Miri que contenta!
—No cal que salti.
—Va, la xifra.
—És una xifra rodona…
—Ara endevinalles?
—Intentava recuperar el bon humor.
—No n’hi ha hagut mai, aquí…
—És de color neeegre…
—Negre? Sí?
—Ahà.
—Oh. Quant?
—Digui un número del 10 al 99…
—Sisplau, no puc més…
—Ah, ja es relaxa. Molt bé. Vint.
—Vint?
—Ahà.
—Vint euros? Tinc vint euros?
—Sí.
—Entesos, a veure… Eh… Doncs… Vull treure diners.
—Molt bé. Quant?
—Vint euros.
—Ho sap que si treu aquests vint euros el seu compte quedarà a zero?
—Esclar que ho sé!
—Perdoni, són les normes, és la meva obligació… Els trec d’aquest compte?
—No en tinc cap altre!
—Qui és Sánchez Pérez, José María?

conversesdesaldo

Advertisements
Estàndard

3 thoughts on “Sant saldo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s