diàlegs sants

Sant Antoni

Al mercat, parada de fruites i verdures.
—… Jo els faig amb porro, una mica de menta fresca i pernilet i estan boníssims. S’ha d’aprofitar ara que és temporada, oi, reina? —Pausa per respirar.— Hola, guapa. Ara estic per tu, eh? Un momentet que acabo amb aquesta senyora…
—Sí, sí, ja m’espero, tranquil·la.
—Gràcies, carinyo. No trigo gens. Ja ho veuràs. Ja sé que vas de cul, ja. —Pausa per respirar.— És que sempre té pressa. Té molta feina. Escriu! Escriptora, fixa’t quin honor per a la parada! Eh! Eh!
—No comencem a exagerar, que me’n vaig a la competència, eh.
—Ha, ha! És que és boníssima! Jo em pixo! Té un sentit de l’humor! Bé, jo no l’he llegida mai, eh, però diuen que és molt bona! —Pausa per respirar.— Jo és que no llegeixo, no tinc temps. Em vaig apuntar a un club de lectura i anava a les sessions amb la lectura a mitges i em passava tota l’hora callada perquè no sabia de què parlaven… —Pausa per respirar.— Jo! Callada! T’ho imagines?
—Costa d’imaginar, sí…
—Dotze amb trenta-set, vida meva. Si no tens els dos cèntims, te’ls perdono, que anem justos de canvi. És que les monedes aquestes tan petites, oi? —Pausa per respirar.— Apa, té. Compte que pesa. T’ho poso en dues bosses? Ah, que duus carro, no ho veia! Au, fins demà. O quan sigui, eh? Adéeeu!
—És…?
—Sord-muda? Sí! Però és molt maca. Un encant. Sempre somriu. I ens entenem sense parlar, la mar de bé. Bé, sense parlar ella, que jo… Ha, ha. Ella assenyala i després amb els dits me’n diu la quantitat. —Pausa per respirar.— Va, no t’entretinc, digues, cuca, què et poso?
—Préssecs de vinya, quatre.
—Ai, són els primers, un pèl àcids, segons com, però bons. I fan una olor! Agafa’n un i olora’l. Té! Té!
—Sí, sí, molt bona olor.
—Veus? Jo no t’enganyo. Si no fossin bons, t’ho diria: reina, no agafis préssecs, que encara no són bons. Te’n recordes un dia que tenia cireres, al gener? A preu d’or! Te’n recordes?
—Mmm… No…
—Esclar que no, que burra, jo. Com te n’has de recordar! Tu tens el cap ple de contes, oi? Personatges, misteris, embolics… Oi? Ni cireres ni… Ai, és que jo visc per la parada i de vegades no… —Pausa per respirar.— Doncs teníem cireres al gener, sí. No sé d’on venien, de lluny, precioses i insípides, i caríssimes. Esclar, si vols cireres a l’hivern, paga, burro, i després paga la novatada de trobar-les insulses, com han de ser al gener? Dolces?
—Veig que ara en tens… Són bones, aquestes?
—Ha, ha. Molt bona! És que ets ràpida, eh, punyetera. Sí, aquestes ja són bones. Té, tasta’n una, té! Aquesta, que és fosqueta. No són les picotes, aquestes vénen més tard, però són molt bones. Eh que sí, nina?
—Sí, molt bones. Posa-me’n mig quilo.
—Ja ho veuràs! Volaran! Els agraden les cireres, a les nenes, oi? Als meus els xiiiflen! Els he de parar, els farien mal! Jo és que des de sempre els he acostumat a menjar fruita, saps? És molt important. I en tenim de tan bona, que és una llàstima que berenin segons quines coses, no?
—Sí, sí, tens raó. Posa’m també quatre peres.
—Veus? La pera és un bon berenar. Un entrepanet i una pera i au, a córrer. És aigua, ai-gua! I es menja sola, quatre mossegades i ja la tens. Amb la pela, eh, que és fibra, fi-bra! —Pausa per respirar.— I pomes, en vols?
—No, ja en tinc. Plàtans. Quatre, també.
—De Canàries, oi? Hi ha una diferència entre el canari i el que ve de fora, oi? No hi ha color! Esclar que qualsevol dia les Canàries també seran a fora, oi? I no és que em sembli malament, eh? Vull dir, jo votaria sí. O sigui, sí-sí. Però de vegades penso: com ens ho farem amb la fruita i la verdura? —Pausa per respirar.— Però suposo que ja ho tenen tot pensat, no? No ens quedarem sense fruita ni verdura, oi?
—No, esclar que no… Patata blanca, dos quilos.
—Tu deus tenir-ho clar, com que escrius en català, oi? Jo no és que no sigui de la ceba, eh (ha, ha, que en voldràs, de cebes?), però si em poso pràctica i començo a pensar en la parada i la independència, és que m’atabalo, m’atabalo MOLT!
—Doncs no hi pensis. Encara falta… Cebes ja en tinc. Carbassons, en vull dos.
—Tens raó, millor que no hi pensi. Però és que jo sóc igual per fora que per dins, saps? Vull dir, que per dins tampoc callo, saps? Sóc pesada pels quatre costats, xata!
—No, dona…
—Que sí, que tu perquè ets molt educada, i deus pensar en els teus contes mentre jo xerro, perquè mira que parles poc… I jo ja ho entenc, eh. Però mira, tot el dia aquí, o xerro o em torno boja, què vols que et digui. —Pausa per respirar.— Porros? Pastanagues?
—Sí, i una mica d’api, un nap i una xirivia.
—Aviat ja no podrem fer caldo, eh? Quina calor, no? I de cop! Quin temps més boig! Si ahir es podia anar a la platja! Ja ho va dir el del temps: avui és dia de platja, però noia, jo encara tinc l’abric penjat al rebedor, per portar-lo a la tintoreria, saps? I dic, amb l’abric al rebedor i ara aniràs a la platja, si és que no fa sentit! Tot va tan de pressa! —Pausa per respirar.— Mongetes? Pèsols?
—Pèsols, sí.
—Pèsols, sí senyora. Te’n poso un quilet, que pelats ja faran per als quatre, amb patates, tot bullit, la mar de bo. O els pots fer sols… —Pausa per respirar.— Jo els faig amb porro, una mica de menta fresca i pernilet i estan boníssims. S’ha d’aprofitar ara que és temporada, oi, reina?

pesols

Anuncis
Estàndard

3 thoughts on “Sant Antoni

  1. La fruitera a la que vaig també es de parlar (totes pel que sembla), però com a mínim pot fer dos coses alhora, pot cobrar-me mentre parla, parla amb algú altre es clar, jo soc de poc parlar. -Pausa per respirar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s