podria ser un blog

Escric saltant

Tinc una nova manera d’escriure, crec. És senzilla i complicada alhora. Senzilla quan ja hi ets, complicada quan hi vols entrar. Podria començar a perbocar imatges per definir-vos-la i no me’n sortiria amb cap. Si us dic que connecto amb una mena de jo autèntic que tinc amagat en un racó del crani potser us semblarà que m’he tornat mística de la nit al dia. Si us dic que tinc el cap com un armari traster ple a vessar d’andròmines i que per escriure així el que faig és buscar al fons de l’armari traient primer tot el que em fa nosa, trucareu a serveis socials perquè em retirin la custòdia de les nenes. Si us dic que és com si em donessin un tros de fusta o de marbre (el full) i jo hi anés picant (escrivint) sense saber quina forma (text) en sortirà, em direu que ja n’hi ha prou, que calli i escrigui. I fareu ben fet. Perquè aquesta nova manera no sé si em durarà gaire temps, no sé si la controlo jo del tot o em controla a ella a mi (ja, ja sé què sembla això).

Ahir, mig en broma, li vaig dir a una amiga que ara escric saltant, i vam riure. Però després vaig pensar que sí, que és això, que és saltar. No sé si endavant o enrere o sense moure’m de lloc, però quan escric com escric ara és com si saltés. Fixeu-vos-hi. Salteu davant d’un mirall. O millor, demaneu-li a algú que salti. I no li mireu els peus. Observeu-li la cara. Aquella cara és autèntica, els surt de dins sense filtres. Per què? Perquè mentre saltes et concentres en el salt, no penses en res més, cos i ment saltant alhora. És una concentració que amb prou feines dura un segon, però és intensíssima i ens despulla de tot el que és artifici, fingiment, màscara. Ens deixem anar en el salt. I la cara que fem quan saltem és… alegre! Com no hem de somriure quan saltem? Si per un moment deixem de tocar de peus a terra, quin descans!

dalipintantsaltant

Doncs escric saltant. Jo crec que ara se m’entén del tot, i que les imatges del primer paràgraf encara són més ridícules. El segon que no toco de peus a terra l’allargo l’estona que puc i amb aquella cara d’alegria autèntica teclejo tot el que em passa pels ulls. Perquè les paraules em passen pels ulls i després van de dret cap als dits. El cervell està concentrat en el salt, hem quedat. I escriure així és tan deliciosament addictiu, que si mai perdo l’embranzida del salt no sé si tornaré a escriure, perquè fer-ho amb els dos peus enganxats a terra deixaria de ser emocionant, segur.

I què escric saltant? És massa aviat per saber-ho. He de saltar molts més cops perquè m’ho acabi de creure, tot això que surt d’aquesta nova escriptura. Però hem quedat que el cervell només salta, que no hi ha reflexió ni seny que valguin mentre salto i escric alhora. Quan ho rellegeixi ja intentaré tocar amb un peu a terra… a estones curtes.

Anuncis
Estàndard

2 thoughts on “Escric saltant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s