podria ser un blog

Els monyos de les lletres catalanes

I si donem tots els premis literaris en una gala televisada, amb presentadoret monologuista i gags suats? Va, potser així ens fotrien una mica més de cas, sobretot si anem després del flamant TN del segle vint-i-u i aquell dia la «nostra» no fa vaga.

Com que els premis del cinema català tenen nom d’arquitecte i els del cinema espanyol tenen nom de pintor, proposo que per al premis de la literatura catalana fem tres quarts del mateix i se m’acut que es podrien dir:

PREMIS MONYOS DE LES LLETRES CATALANES

lamonyos

Per què la Monyos? Què passa? És ca-ta-la-na! Què? Que diuen que no hi tocava? Que sembla que no tenia ofici ni benefici? Però tothom la coneix! I és ca-ta-la-na! (Amics de les segones lectures, us deixo unes línies en blanc perquè en feu de les vostres o em feu el favor d’apartar la vista de la pantalla mentrestant?) A més, ja veig el trofeu: mireu la foto i no em digueu que no la visualitzeu en fang cuit i envernissat, com aquells cendrers que fèiem els de la meva generació per al 19 de març? Si vénen ganes d’agafar-la per la cintureta, amorrar-se a un micròfon i saludar tot l’arbre genealògic per acabar entonant una queixa irreverent que desperti el públic i el faci aplaudir amb ràbia mentre la càmera els enfoca, o no?

Bé, jo al meu rotllo: enceto aquí una llista de categories de premis que convindrà acabar de polir i completar, i després trobar-ne cinc candidats per a cadascuna. Se’ns gira feina, però tot sigui per les lletres i pel país!

Repic de timbals, xisclets de gralles! M’hi llanço!:

Monyo a la millor faixa (No tant per la frase de torn sinó per la consistència del paper, tenint en compte que la majoria de compradors de llibres fan servir les faixes de punt de llibre —això els que no les llencen o les reciclen per fer-ne garlandes.)

Monyo a la millor contra polivalent (O sigui, la que et podria descriure, pel cap baix, mitja dotzena de trames novel·lesques. Em plantejo si fer una categoria a part per a les contres dels llibres de contes, aquelles enumeracions amb to d’inventari de botiguer d’adrogueria, sabeu què vull dir?)

Monyo a la millor olor (Queda fora de concurs tota la saga Geronimo Stilton perquè els incorporen olors de fàbrica i això és dòping. I aquest premi el dedico a mon sogre, que era dels que quan es comprava un llibre el primer que feia era olorar-lo —què, és que veig difícil que guanyi un monyo i jo també vull saludar.)

Monyo a la millor lectura animada (No, res a veure amb els dibuixos animats; en aquesta categoria hi encabiríem les novel·les que diuen que parlen de sexe i quan les llegeixes veus que sí, que hi ha sexe —costa de creure, però diuen que alguna n’hi ha.)

Monyo a la millor pàgina trenta (La millor pàgina trenta és aquella que et diu «xato, siguem sincers, això no dóna més de si, t’ho dic ara i tot això que t’estalvies».)

Monyo a la millor citació inicial recargolada (Atenció, sobretot: s’ha de citar un autor mort, desconegut, que no hagi estat mai publicat en català, i no oblideu que ha de ser citat en la seva llengua original i sense posar-ne traducció a sota entre parèntesis, no feu trampes, o quedeu fora de concurs.)

Monyo a la millor coberta aixafaguitarres (Aquí entren aquelles cobertes que o bé t’expliquen mitja trama amb una foto o bé posen cara al protagonista de la novel·la i ja no tens l’opció d’imaginar-te’l.)

Monyo a la millor arrencada (No, no maltractarem els llibres, i ara! Aquesta categoria té a veure amb allò de «Totes les famílies felices s’assemblen…». Escriptors: només us ha de quedar collonuda la primera frase, tranquils.)

Monyo a la millor frenada (Era d’esperar, ja. Queden fora de concurs les novel·les amb final obert —autoflagel·lació!— i les de final feliç forçat o sorpresa previsible a l’última pàgina.)

Monyo a la millor crítica necessita-millorar (Ja sabeu, aquelles ressenyes que es dediquen a mastegar-nos la trama, descriure’ns els protagonistes, citar-nos quatre frases tretes de context i avisar-nos de quina mena de final ens espera.)

I em freno aquí perquè ja he fet prou amics per avui. Sentiu-vos lliures d’afegir-hi categories, si us surt de dins. És molt terapèutic.

Visca els monyos! (I visca la Monyos, pobra, que ara me la imagino anant a saludar en Goya i en Gaudí i dient-los: «Us ho podeu creure? US HO PODEU CREURE?»)

Anuncis
Estàndard

19 thoughts on “Els monyos de les lletres catalanes

  1. Anna Llisterri ha dit:

    La imatge: una garlanda de faixes de llibre reciclades per a la festa de Sant Jordi a l’escola (feta per unes criatures d’infantil bufoníssimes, és clar).

  2. Monyo al millor llibre estàtua: aquell llibre que està sempre a la tauleta de nit sense començar i te’l mires de tant en tant i penses: no, avui no, però demà el començo.

  3. Monyo al millor llibre de base: aquells llibres que tenen la portada dura però tova i són grans i serveixen per posar-hi un A4 i escriure tovet i txatxi 🙂 El meu llibre així és en Muk de Marc Boutavant 🙂 I a més és un bon llibre.

  4. Monyo al llibre que més es repeteix a les fires de llibres de segona mà: pot ser Tao Te King, Tus plantas de jardín de interior, Sé un auténtico masajista tailandés, Comida china fácil

  5. Anna Llisterri ha dit:

    Després d’una tarda a la biblioteca: «Quiqui» (o Cueta si ens posem normatius) a l’àlbum infantil amb el rodolí més agafat pels pèls (menció especial si és perquè quadri amb la il·lustració pensada per a un altre idioma).

  6. Raqueleta ha dit:

    Monyo al millor llibre de decoració, que ja sabem que hi ha qui els compra per a fer bonic al despatx o a la llibreria del saló…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s