actes, contes, podria ser un blog

Míster o Miss Rodoreda

Vint-i-quatre hores i cedeixo el tron a un nou valent o valenta, o covard o covarda, que escriu contes i creu en els premis —com a mínim en un. Ja en tinc ganes. Ganes de saber qui serà i de baixar del tron també.

El balanç només pot ser positiu —tot i que he rebut uns quants pals, ensurts i disgustos també, no ens enganyem. L’objectiu era arribar a més lectors i puc dir que ho he aconseguit. No m’he calçat la modèstia avui, no em dóna la gana.

El parèntesi més llarg encara corre per les llibreries, em consta que el venen i el reposen, que el llegeixen (gràcies pels correus i els comentaris a tots) i que agrada. No puc demanar més. Me’n sento tan orgullosa com el primer dia.

Ha sigut un any mogut, de moltes emocions i no totes bones, de conèixer gent de tota mena, de sortir molt de casa, de sorpreses de tota mena i regust, de regals inesperats, de complicitats que emocionen, de disgustos que trasbalsen, de tot i molt i barrejat i de vegades complicat de pair i posar al lloc que toca, per massa bo o per massa no-se-sap-què.

He après moltes coses, de mi i dels altres, dels que em volien ensenyar, dels que no ho volien, dels que pretenien alliçonar-me, dels que m’han volgut jutjar, dels que m’han animat, dels que hi eren i encara hi són i ells saben qui són, dels que han aparegut fa poc.

Gràcies a tots, als que ho fèieu a fi de bé i als que no sé massa què preteníeu. Estic contenta.

Demà al vespre, al teatre Kursaal de Manresa, donaré el 16è Premi Mercè Rodoreda amb un somriure d’orella a orella, ple d’agraïment per als que heu fet que arribi fins aquí i que tingui ganes de continuar.

moltesgràcies

I al nou Míster o Miss Rodoreda li desitjaré el doble de les coses bones que m’han passat i la meitat de les dolentes, i molta empenta per encarar-les totes i saber-les mirar pel costat més profitós, que no sempre és fàcil, i un saquet de ganes d’escriure per si les perd pel camí, que a mi ara me’n sobren.

Anuncis
Estàndard

14 thoughts on “Míster o Miss Rodoreda

  1. La veïna ha dit:

    Digue’m bleda total, però m’he emocionat. Supòs que són les converses i els mails i els descobriments de coses en comú. I els Reis que són els pares (o els editors…). I tot allò pendent que anirà sorgint a peu d’ascensor o fent “balconing” totes soles un dia d’aquests…

  2. Raqueleta ha dit:

    Ja? Ja ha passat un any? Marededéusenyor! Doncs res, a passar la corona a algú altre i a intentar aconseguir-la de nou d’aquí un temps.

  3. Blanca Rosa Fernández Moreno ha dit:

    La “veïna de bessones” diu: és el fruït de les tevés intuicions, la teva sensibilitat, la vida, la magia de la vida, gracies a tu per compartir, per regalar, pero donar tant, per la generositat…la meva vida té colors més brillants i sons més clars desde fa uns anys…gracies…aquesta és una etapa que dona pas a altres més grans, mitjans, petits…confio veure cada un d’aquests pasos…orgullosa de les tevés fites, feliç per la tenva felicitat…agraïda per tant com dones…el més gran és que ho dones sense ser conscient de com canvies i millores les nostres vides…felicitats…per aquest any i per els anys que vindrán…Blanca

  4. Dolors ha dit:

    Pertanyo als qui hem arribat a tu gràcies a “El parèntesi més llarg” i he de dir que la teva escriptura ha estat com una alenada d’aire fresc que personalment no deixo de compartir regalant exemplars.

    Gràcies per escriure!

  5. Ets del gènere de persones a les que felicitar per haver aconseguit un premi (això és fàcil), però després de llegir el teu post també sé que ets de la mena de persones a les que desitjar felicitat quan el dones. i això no és tan fàcil. I perquè sí, perquè et desitjo ser feliç, què carai!

  6. Tina, les teves veïnes i tu em feu enveja! Jo no faig “balconing” amb veïnes eixerides, però ja he recomanat els teus contes a les meves companyes de feina i m’encantaria que algun dia vinguessis a fer una xerrada a l’institut com a escriptora, traductora, filòloga i el que tu vulguis.
    Gràcies a tu, per deixar que et llegim i riguem amb tot el que escrius.
    Una abraçada des de Blanes.

  7. Uuuii, genial. Doncs t’escric un mail aquesta setmana i en parlem, Tina! Justament estem començant a estudiar el conte a classe i en tenim per dies…
    Que vagi molt bé.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s