podria ser un blog

Diàlegs viacatalans

1. Anant a la Via Catalana

—On anem ara, mama?
—A la Via Catalana.
—A la via catalana?
—Sí…
—I hi ha un tren?
—No. És una via de gent.
—Fan un tren?
—No. S’agafen de les mans.
—Fan una rotllana?
—No, una via.
—I no fan el tren?
—No.

—I què farem allà?
—A la Via Catalana?
—Sí.
—Ens hi estarem una estona.
—I res més?
—Ens agafarem de les mans.
—Qui?
—Tots.
—Tots?
—Sí. I hi haurà gent que cantarà o cridarà o saltarà.
—I nosaltres?
—Si ho volem, també cantarem o cridarem o saltarem.
—I si no ho volem?
—No.
—I tu vols saltar?
—No.
—Jo sí.
—Molt bé.
—Salto molt alt, mira.

—I per què?
—Per què, què?
—Per què hi anem?
—A la Via Catalana?
—Sí.
—Perquè avui és la Diada Nacional de Catalunya i tots els catalans sortim al carrer a celebrar-ho.
—A celebrar què?
—Que som catalans.
—Ah.
—I a demanar que ho volem ser més.
—Més catalans?
—Sí.
—I com s’és més català?
—És molt difícil d’explicar…
—M’ho explicaran a P4?

—Quantes samarretes grogues!
—Sí, per la Via.
—La Via Catalana?
—Sí.
—I nosaltres per què no anem de groc?
—Perquè no cal.
—Però tots hi van…
—L’important és anar a la Via.
—A mi m’agrada el groc.
—Molt bé.
—Groc, groc, groooc, és el color que pooorto…!

—Mama, i després d’això de Catalunya, anirem al parc?
—Sí. Suposo…
—Visca! Visca Catalunya!

2. Al tram 735 (Ciutat Vella: La Rambla amb Pintor Fortuny)

—Hola! Heu vingut!
—Sí, al final sí. Però som del tram zero, eh.
—És igual. Veniu, veniu, teniu lloc.

—Hola.
—Hola.
—Què tal?
—Mira, aquí.
—Em dic Tal.
—Jo em dic Tina.
—Encantat.
—Igualment.
—S’acosta l’hora, ens donem la mà?
—Ah, sí.
—Crido, eh.
—Fes, fes.
—IN, INDE, INDEPENDÈNCIA!
—Jo no crido, eh.
—Cap problema.

—La gigafoto! La gigafoto!
—Lluíiiis!
—IN, INDE, INDEPENDÈNCIA!
—Ah, perdó… In… inde…

—Senyora!
—No volem ser una…! Què?
—Senyora, vigili amb la bandera, sisplau.
—Què?
—El pal, que hi ha dues nenes aquí sota.
—Ah.
—Els traurà un ull.
—És l’emoció.
—Ja.
—M’exalto.
—Aha.
—La pàtria, saps?
—Sí, sí.
—Estic molt emocionada.
—Molt bé, però el pal…
—Sí, nena.
—Gràcies.
—Tu ets molt jove, ja ho entendràs. Això és molt gros.
—Sí, sí, ja.
—Jo és que perdo els papers.
—…
—I he perdut el marit!
—Ja el trobarà, no pateixi.
—No, si…
—…
—Ja m’està bé!
—…
—Ja ho entendràs. No volem seeeeer…!

3. Tornant cap a casa

—Amigo, amigo, vizca Cat’lunya!
—Sí, sí…
—Toma, senyera.
—No, no, gràcies.
—Free, amigo, FREE!
—Ah.
—Gratis. Senyera.
—Dóna-me’n dues.

—Una bandera! I ara on anem?
—A casa.
—Quant falta per arribar a casa?
—Tres carrers.
—Puc saltar amb la bandera?
—Sí, mentre avancis…
—In, inde, indeeecència!

—Mama, què faràs per sopar?
—Croquetes.

croquetes

[Ei, la porra continua oberta, eh?]

Anuncis
Estàndard

6 thoughts on “Diàlegs viacatalans

  1. Pema ha dit:

    És que te sent xerrar a cada diàleg i te veig la teva cara de conyona escèptica amb la senyora de la bandera, hahahaha! Hahahahaha! (sí, atac de rialles de mallorquina-quasi-convençuda)

  2. He rigut i m’hi he sentit identificada… Els playmòbils del meu fill petit aquests dies, de tant en tant també criden: in, inde, independència…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s