podria ser un blog

No actuar, la veritat

Ahir li comentava a un amic que per fi he vist una pel·lícula relativament actual (del 2006) amb un guió convincent, tant pel que fa a la trama com als personatges i els diàlegs. I vaig afegir: «Només té una pega: hi surt el Carmelo Gómez.» El meu amic es va indignar perquè —ahir ho vaig descobrir— es veu que li agrada molt el Carmelo. «Però si no actua!», li vaig dir. «Precisament per això», em va contestar.

la-noche-de-los-girasoles

I és ben bé això (em passo la vida donant-li la raó, a aquest amic): si la pel·lícula em va convèncer va ser precisament perquè ni la trama, ni els actors ni el guió no em van fer pensar en cap moment que estava veient ficció. Potser algun dels secundaris va estar a punt de trencar-me l’encanteri, però de seguida en venia un altre que me’l refeia i me’l mantenia intacte. La noche de los girasoles, es diu, però això tant és ara —bé, no, mireu-la, si voleu veure bon cinema, però jo ara no vull parlar de la pel·lícula, ni tan sols del Carmelo.

Vull parlar de no actuar. És això el que agrada o el que a mi m’agrada. Quan llegeixo, quan miro pel·lícules, quan vaig a una exposició, em sedueixen els artistes que no actuen, cosa que no vol dir que només m’agradi l’art realista, no és això. És allò de l’art i de la veritat. M’ha de semblar veritat el que veig, el que llegeixo, el que sento. I això és el que fan els actors de La noche de los girasoles, em diuen la veritat i me la diuen tan bé que no la poso en dubte ni un moment, que entro en el seu joc i els deixo fer sense estrafer el gest ni un sol segon. I això, amb el cinema, em passa poquíssimes vegades, és més habitual que li vegi totes les costures a la trama i que en vagi retallant els fils sobrers i m’hagi de contenir per no remugar mentre dura la ficció que no m’han sabut vendre com a veritat.

Carmelo Gómez no actua i això és bo, primer per a ell, i després per a mi i per a l’amic que em va etzibar un «precisament per això» que m’ha fet passar un tros de nit en vetlla perquè jo fins ahir no li sabia veure el què al Carmelo, o sí, però no com a actor sinó més aviat com a home-armari, com si diguéssim.

No actuar és més difícil que actuar perquè si no actues has de ser, i ser i que alhora qui et veu o qui et llegeix vegi que ets i què ets és complicadíssim. És més senzill actuar, fingir, exagerar. Però en la majoria dels casos (i ara ja no parlo només de cinema) els artistes actuen, fingeixen i exageren. Deu ser que hi ha un cert tipus de públic a qui li agrada l’exageració i el fingiment gratuïts, perquè si no, no m’explico com és que el 75% (xifra inventada) del que es crea és ben bé increïble, inversemblant, postís, hiperbòlic.

També deia que no actuar és bo per a qui no actua, o sigui, per al Carmelo, perquè si no actues, si «només» ets, i llavors veus que qui et mira o qui et llegeix entén què fas, si t’adones que li arriba alguna cosa autèntica de tu, ja et pots donar per satisfet perquè això és l’art de (la) veritat, que és el més gran de tots.

I jo ja sé que no descobreixo res amb tot això, però de vegades necessito escriure aquestes obvietats perquè em fa por oblidar-les, llevar-me un dia i que em passin per alt, que deixin de ser importants, vitals, per a mi. El fingiment i l’exageració no els condemno, però sí que penso que n’hi ha massa i que una cosa és «practicar-los» de forma conscient i l’altra és deixar-se portar i acabar no sabent d’on surt res del que creem, si de nosaltres o del que ens hem inventat que som mentre bevíem de les creacions falses i exagerades que solen envair tots els racons «culturals» del planeta.

Per això sóc tan feliç quan veig una pel·lícula com La noche de los girasoles, perquè és una dosi d’art de veritat que sé que trigaré a oblidar, perquè farà que en parli, que hi pensi i que, com ara, n’escrigui, perquè veient-la hauré après (o sigui, n’hauré tret, no parlo de lliçons) alguna cosa, ja sigui de cinema, d’escriure, de l’art en general, del Carmelo Gómez, del meu amic o de mi mateixa, o de tot alhora. I això no em passa quan qui crea actua, és això el que volia dir, dir-me.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s