actes, podria ser un blog, traducció

Que som imprescindibles!

La cançoneta que els traductors estan mal pagats ja ha caducat. Ja no ven. Ja no cal. Ja no funciona. Ja cansa. Ja n’hi ha prou. No pot ser que cada vegada que es parli públicament dels traductors sigui per dir que cobrem poc, que ens paguen poc, o sigui, que no ens fem valer o no se’ns valora. No ho veieu que fa pena? No ho veieu que ja fa massa que ens passegem pel món fent llàstima? I què hem aconseguit amb això? Que ara tothom repeteixi fins a l’extenuació que els traductors estem mal pagats.

I no és que ara ens paguin morterades per traduir. Però a qui li paguen morterades per fer què? Potser ara no tocaria seguir amb el discurset llastimós de la tarifa i tota la pesca. Potser perquè ens valorin, per fer-nos valdre, hauríem de canviar de tàctica i començar a valorar-nos nosaltres mateixos. Potser el que cal és que expliquem com en som d’imprescindibles, com n’és d’important que fem bé la nostra feina. No és tan complicat, proveu-ho. Ho fa tothom. La gent es ven, es promociona, es publicita, fins i tot es reinventa, i de vegades ni s’entén a què es dediquen però els funciona l’estratègia i tot. Imagineu-vos si ho fem nosaltres, que la nostra feina s’entén perfectament, que la gent no és ruca i sap perfectament què fa un traductor, per a què serveix.

I si ara tot cristo té gravat amb foc al cervell que els traductors estem mal pagats, si provem de repetir un altre mantra, un de més positiu, com ara «els traductors som imprescindibles», posem per cas, què passaria? Pensem-hi. És que resulta que ja no tenim (ni hem tingut mai) l’exclusiva de la llastimeta, que hi ha molts altres col·lectius que les passen molt més magres que nosaltres, i que diria que ja podríem concloure que l’estratègia de fer pena no ens ha funcionat, no ens ha portat enlloc, o sí, ens ha dut de pet a un carreró sense sortida, el del traductor que diu que no li paguen bé i deixa de lluitar (lluitar no és sinònim de rondinar ni tampoc de ploriquejar) perquè s’ha acomodat en la falsa desgràcia que s’ha anat construint a còpia de repetir sempre la mateixa frase. Se m’entén? Algú em segueix?

deadend

És veritat que no passem el millor moment, que costa —sobretot en el sector editorial, però no exclusivament— que se’ns pagui un preu raonable per pàgina traduïda, que cal mirar-se els contractes de traducció amb lupa, que els terminis sovint són de deliri, que… no segueixo. Però també és veritat que si ens atrevim a negociar, a dir-hi la nostra, a protestar, a dir què no ens sembla bé, els clients (editors o no), si són com cal, ens escolten i estan predisposats a parlar-ne —i si no són com cal, per a què els volem?

Tots els que treballem per compte propi, tant si traduïm com si dissenyem o escrivim o corregim o il·lustrem o interpretem o fotografiem o fem classes o el que sigui, hem de ser empresaris. Bons empresaris. I no, lletraferits i derivats, no arrufeu el nas amb la paraula, la tornaré a dir: em-pre-sa-ris. O què us pensàveu? Si us voleu guanyar la vida traduint (dissenyant, escrivint, corregint, etcètera) us heu de vendre —no regalar-vos, eh, vendre-us—, explicar què feu i com ho feu, fer entendre als possibles clients (sí, cli-ents) per què han de contractar-vos, per què a vosaltres i no a un altre, què teniu de bo, què els podeu oferir, quin és el vostre punt fort, el vostre valor afegit, la vostra especialitat. I això no casa gens amb la frase maleïda, eh que no? Veieu per on vaig?

Els hem de fer creure que som imprescindibles, perquè és veritat que ho som. Comencem a explicar realment en què consisteix traduir, com és un bon traductor, què és una bona traducció, què cal per traduir bé (no calen només bones tarifes). Que la gent sàpiga que els llibres, les pel·lícules, els contractes, els manuals d’instruccions, els videojocs, etcètera, passen per les nostres mans, que sense nosaltres no els entendrien, que tenim la paella pel mànec, que fem falta, que fem molta falta, molta més que mai, que som un dels pilars de la comunicació contemporània, siguem pomposos, coi, que no és cap mentida, que ens necessiten, que no som només nosaltres que necessitem treballar, que ells també necessiten (i molt) que treballem, fiqueu-vos-ho al cap d’una vegada.

I ara van mal dades, i tots estem mal pagats, però si aprofitem aquest temps per fer-los oblidar a tots la cançoneta llastimosa, quan comencem a veure’ns les orelles, quan deixem per fi de traduir taaantes vegades la paraula crisi, potser podrem provar amb una altra frase mantra: «els traductors estan ben pagats».

* * *

Afegeixo unes hores després l’anunci d’una xerrada que farem dimarts que ve, 11 de juny, organitzada per Edicions del Periscopi, sobre com es fa un llibre, qui hi intervé (autor, agent literari, editor, corrector, dissenyador, cap de premsa, llibreter…), o sigui, qui fa possible que els textos arribin a ser llibres. Us hi espero!

indiscret

Anuncis
Estàndard

16 thoughts on “Que som imprescindibles!

  1. Això mateix vaig dir jo, Tina, dels correctors en un tuit el 29 de maig: ELS CORRECTORS SOM IMPRESCINDIBLES! Llegiu, si no, l’article d’avui d’en Monzó a ‘La Vanguardia’: «L’hortografia». Chapeau, els francesos!

  2. Tina, no en tinc cap dubte: sou imprescindibles.
    I el teu apunt m’aniria perfecte com a presentació d’un taller sobre traducció que ja fa temps que tinc al cap!
    N’haurem de parlar!
    Salut!
    SU

  3. Mònica Miró ha dit:

    I tant que et segueixo! I tant que t’entenc! I tant que et secundo! Tota la raó del món tens, Tina.

  4. Mònica Batet ha dit:

    D’acord, d’acord i més d’acord. Si no ens valorem nosaltres com a traductors, correctors, escriptors, dissenyadors, professors… no ho farà ningú.

    Mònica

  5. Bravo pel teu article, Tina. Certament, ens hem de fer valorar. Però tampoc ens aniria malament que, qui ens ha de valorar, ho fes per convicció i iniciativa pròpia. 😉

  6. M’encanta el plantejament. Amb el teu permís, comparteixo la teva reflexió i subscric el punt que ens fas pensar en nosaltres mateixos com a empresaris. I tant que ens hem de vendre i explicar! Com tu dius, “O què us pensàveu?”

    Si no ens valorem, si no ens sabem importants, els altres tampoc no ens valoraran.

  7. M’ha encantat l’article!! I tant que som imprescindibles, i estic d’acord amb tú que per fer-li entendre als altres, primer ens ho hem de creure nosaltres mateixos! Moltes gràcies!

  8. Isabel ha dit:

    El meu comentari era massa breu, perdó. Dic que no hi estic d’acord perquè una cosa no treu l’altra: podem fer-nos valer perfectament fent bé el que hem de fer bé: traduir. De fet, ja ho dius tu això, Tina. Però és que hi ha molta gent que comença que està perdent moltes energies, temps i diners en vendre’s, en pagar cursos per saber vendre’s, en aprendre eines empresarials, en tenir els millors webs, etc., etc. Però… traduir i anar polint el que han après de traducció, quan ho faran? Quan guanyaran experiència real si toquen tantes i tantes tecles? Quan podran dir amb orgull “senyor client, en aquest camp sóc expert/a, pot estar ben tranquil”?

    I ser positius és genial, això ho he après a l’APTIC. Però ser positius no vol dir deixar de denunciar i de defensar un preu digne per la nostra feina. I amb els anys veus marxar clients i feines que t’agradava molt fer, perquè et fan un ultimàtum de rebaixa de tarifa que NO pots acceptar. I llavors ho expliques arreu, perquè vols que els costi trobar algú que els hi faci. I ho fas positivament. I exposant-te a una multa del gran capital.

    Plorar mai, denunciar sempre.

  9. Jordi Fenosa ha dit:

    Un traductor conegut meu em va explicar el següent diàleg que va tenir amb un editor:
    Trad. -oh, nosaltres som els més mal pagats, els menys reconeguts, els últims monos del món editorial!
    Edit.- No, home, això no és cert. els últims monos són els il·lustradors.
    Com a membre que sóc del gremi dels últims monos, em sento plenament identificat amb el teu post, canviant ‘traductors’ per ‘il·lustradors’.
    Gràcies.

  10. Tina, no podria estar més d’acord amb el que dius! Ser optimistes i saber aprofitar els mals moments pot arribar a ser molt productiu i ens cal pensar que realment som imprescindibles!

  11. Retroenllaç: Que som imprescindibles! | Núvol

  12. Retroenllaç: El blat de moro que ens afarta | Restes d'inestabilitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s