El dia d’ahir no el puc explicar. Un còctel d’emocions, paraules, cares, noms, corredisses, copes, abraçades, petons, llits, llibres, roses, somriures, mirades, converses, dracs, porcs, llegendes, petites actrius, petits actors, pell de gallina, més petons, més somriures, circ, fotos, càmeres, tele, micros, tapes, aperitius, cerveses, cafès, lavabos públics, traductors, autors, editors, agents, caçatalents, caçasignatures, mediàtics, polítics, amics, coneguts, saludats, punts de llibre, samarretes, adhesius, empentes, cops de colze, calor, aglomeració, ganes de fer pipí, mal de peus, mal de galtes, estupefacció, alegria, descontrol, què sé jo. Us n’enganxo unes quantes fotos i imagineu-ne tota la resta. No el puc explicar.
Entrevistada per Bàrbara Arqué al 3/24 (no en trobo l’enllaç).
Signant (bé, no-signant) a la parada de la Llibreria Universitària (Ben Vil) al costat de Jordi Sierra i Fabra.
Signant (aquí sí, i molt!) a la parada d’Òmnium Cultural.
La millor visita va ser la de les meves filles.
Pel llit de l’APTIC hi van passar bèsties de tota mena…
Tina Vallès 
Quin dia més complert!!!
En un dels meus tallers et fèiem un homenatge, amb el primer conte d’El parèntesi…
Espero que, mica en mica, tornis a la normalitat. O no.
SU
Ui, ui, homenatge sona mortuori…!? Nooo, gràcies!
No acabo de trobar del tot la normalitat, Su, però la busco desesperadament i l’enxamparé, creu-me!
Dona, no t’espantis! En començo a tenir la mà trencada, per això dels homenatges (i no només pel d’en Triadú!). En el teu cas, t’hem llegit, comentat, gaudit i… escrit (aquesta és la part més intrigant, ho reconec!).
Potser no cal tornar a la normalitat, no trobes? Però si l’enxampes, me l’envies cap a casa, que fa temps que no li veiem el pèl.
Molts petons,
SU
…escrit? I… ho rebré? 🙂 Gràcies, de debò!
Ei, veig que el teu Sant Jordi va anar genial!!! Me n’alegro! Petons!
Sí, i el teu? 🙂 Petons!