No llegiu. No llegiu davant seu. No sigueu porcs. Quin exemple els donaríeu? Que podeu riure amb un feix de papers ben relligats? Que unes quantes taques de tinta us poden fer plorar? Que una dotzena de paraules ben lligades us poden excitar? Que quatre paràgrafs ben trenats us fan pensar? Degenerats!
Si no us en podeu estar, feu-ho d’amagat, al lavabo o quan dormin, o quan els tingueu embadocats davant de la tele. Llanceu-vos al vici en silenci, no rieu, ni ploreu ni gemegueu de gust, que no us sentin, que no sàpiguen que llegiu per vici. Descarats!
No llegiu al metro, ni al parc, ni a la sala d’espera del pediatre. Tingueu pudor. Que ho ha de saber tothom que sense llibres la vostra vida perd sentit? Que no sou els mateixos sense novel·les? Que al cap sempre us hi dansa un conte? Que un poema us pot salvar una tarda? Que un assaig us pot provocar aquell insomni tan creatiu? Pervertits!
Lligueu curt la imaginació, cenyiu-vos a la vida real, no sospireu entre pàgines, que us poden veure, que us veuran, i la cara us delatarà. Aquelles galtes vermelles, aquells ulls entelats, aquella mirada perduda. Us heu vist mai llegint? Desvergonyits!
Però què hi fan aquí tants llibres, tants prestatges? A la sala d’estar, al despatx…, al dormitori!? I a la tauleta de nit, que n’hi compto mitja dotzena? Confesseu: quants en llegiu alhora? Promiscuïtat lectora! Feu el favor. Conteniu-vos. Reprimiu-vos. Dissimuleu. Amagueu-vos. Pervertits!
I sobretot que no sàpiguen que passegeu sovint per les llibreries: ànimes en pena al temple del vici. Que no descobreixin que al costat del parc hi ha una biblioteca plena d’invitacions a pecar. Depravats!
O voleu que segueixin el vostre exemple? Que facin pudor de lectors com vosaltres? Que comptin les pàgines que falten pel final desitjant que en siguin moltes? Que somiïn trames a l’ascensor i reconeguin personatges de ficció pel carrer? Que siguin lectors? Voleu que siguin lectors?
Si no voleu que siguin lectors, no llegiu davant seu. No sigueu viciosos.
(I per viciosos els lectors d’El parèntesi més llarg: demà farà un mes que va arribar a les llibreries i ja en preparem la segona edició! Gràcies a tots!)
Tina Vallès 
No puc llegir aquestes marranades abans d’anar a dormir.
Ai si quin fàstic! Genial!
Porqueta!
( Gran notícia Tina, felicitats!!. )
Pep el porquet
Exigim més llibertat i promiscuïtat lectora! M’ha fet recordar aquest vídeo… http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=NpkiH76mXzY
Gràcies, Tina!!! Amb manifests com el teu, els lectors ens celebrem i respectem més, anem de front, que la vida és una!!!
Surto de l’amari: sóc una viciosa. I promíscua també.
No sé què opinarà el papa Francesc de tot aquest vici. Un dubte, els lector d’e-books són ciber-viciosos, no?
Com em posa llegir…
Acabo d’avisar els dels Serveis Socials, que et treguin la custòdia de les falugues. Indignant!
Molt bo. I felicitats per la 2a edició!
Jo, ahir, vaig passar per un “temple de vici” de passeig de Gràcia i hi vaig veure el teu llibre. El deixaré per a Sant Jordi. 🙂
I avui, al vestuari del gimnàs, m’he hagut de reprimir per no plorar com una magdalena… aix… quin vici..
WordPress em penja medalletes quan acumulo no sé quants likes, Carme i Adrià, i no sé com m’ho he de prendre. Carles, llegeix-me des del sofà i no perdràs el son, tu ja m’entens, o no. Anna, ecs i gràcies. Josep, més ecs i més gràcies. Carme, la del vídeo és la que ve darrere teu comentant. Roser, què t’he de dir! Raqueleta, alguns dels presents saben que a més et dónes al vici en llocs públics i en veu alta, perill de dona. oyesvoces, els lectors d’ebooks marranos digitals, que vol dir que amb els dits… Res, res. Escafarlata, tinc uns quants amics montblanquins dels que es tornen medievals al mes d’abril, vés amb compte o te’ls envio al mas. Salvador, gràcies! illadeserta, peca, tu peca, eh!
Quedeu advertits, tots: he sentit a parlar d´una gran orgia el 23, algú parlava de treure camises, de faixes de colorins i algú fins i tot de “desflorar”.