contes, llibres

Disset parèntesis

He estat rumiant com podria definir aquest nou llibre, perquè la família, els amics i fins i tot algun periodista tard o d’hora t’engalten el «i de què va?» i no és qüestió de quedar-se en blanc en uns segons tan decisius per fer nous lectors o no. Ja tinc la resposta. El parèntesi més llarg va de gent que pensa. Gent que s’atura o l’aturen i pensa. Pensar no en el sentit de reflexionar sobre grans temes, sinó en el sentit d’endinsar-se dins dels propis pensaments, siguin de la mena que siguin.

parentesidurand

Els personatges dels meus contes no arriben a grans conclusions, perquè no pensen amb cap finalitat concreta, perquè n’hi ha que ni tan sols pensen voluntàriament, sinó que es veuen atrapats, absorbits o ben aixoplugats dins dels dominis del seu pensament mentre la vida de fora continua avançant; o sigui, si exprimeixo encara més la metàfora del parèntesi, diríem que mentre el discurs principal de la seva vida avança unes quantes ratlles, paràgrafs o pàgines, ells s’estan aquí dins ( ) aturats.

Aturats? No del tot. Si els veiéssiu des de fora, la majoria no es belluguen, però us els ensenyaré per dins i veureu que hi ha una cert moviment, perquè si per fora no els passa gairebé res que sigui destacable, per dins els passa el que vull pensar que ens ha passat, ens passa i ens passarà a tots més d’una vegada, que ens hem vist expulsats uns segons (minuts, hores, etcètera) de la rutina i hem pogut mirar-nos la nostra vida des de fora o bé des de més endins.

Però jo havia titulat aquest apunt Disset parèntesis perquè us volia presentar els disset contes amb disset frases, com fan amb les pel·lícules, que et munten un tràiler amb retalls de les millors escenes perquè et pensis que els cent vint minuts de pel·lícula seran així, i no. Jo no us enganyaré. Les frases que he triat no resumeixen els contes ni els retraten, només són disset frases (en el mateix ordre que els contes que les contenen) que m’agraden pel que diuen o per com sonen i que tretes de context, una rere l’altra, tinc curiositat per veure quin efecte faran. A veure:

parentesi-logiccomic

(1) «T’ho aboco tot sense signes i tu ja t’ho endreçaràs, i si hi ha res que no entens és que potser no ho has d’entendre i ja està.»

(2) «I de tant en tant li agafa per treure la pols al mòdem amb molt de compte, com si acariciés una llàntia meravellosa, però en lloc d’un geni espera una filera de llumets verds.»

(3) «M’empasso tot el que la ciutat llença cel amunt perquè no ho vol, però jo sí que ho vull i a canvi llençaré cel avall el que em sobra, és un intercanvi just.»

(4) «Qualsevol diria que en comptes d’anar a una primera cita va a la Filmoteca a veure una pel·lícula de Rohmer.»

(5) «El parrupeig dels coloms encara el mig suporta, fins i tot els crits esparverats de les gavines, però aquell piu-piu tou i calent dels pardals l’omple d’un terror del tot desorbitat.»

(6) «I no és una metàfora dir que no pot aixecar la vista de terra.»

(7) «Així que el cul i ella ronquen rítmicament damunt meu, compassats, mentre jo provo d’alliberar-me’n sense èxit.»

(8) «No sap quant fa que no veia unes bones calces blanques, tip com està dels mil i un colors dels tangues de la senyora Obiols.»

(9) «Aquella calor que fa que li truquin de serveis socials perquè és gran i viu sola i no fos cas que hagués patit una lipotímia i s’hi quedés i no ho sabessin fins que els arribés la pudor de mort, que deu ser pitjor que la de cap de sardina, tot i que li costi de creure.»

(10) «Llavors ve quan ens trobem amb no sé qui que és director de no sé què i acaba de publicar no sé què més i teniu una conversa d’aquelles plenes de sobreentesos i notes a peu de pàgina que fan que se m’activi el somriure de pilot automàtic mentre el teu conegut em repassa de dalt a baix i queda clar que ni ell t’escolta.»

(11) «La seva generació es passa el dia mirant pantalles per si de cas.»

(12) «Si teníem els micos engabiats en un racó del zoo era precisament per això, per reconfirmar la nostra humanitat confrontada a la seva animalitat; uns ho feien llançant-los cacauets tot i estar prohibit, i altres escopint-los renecs, que enlloc deia que no es pogués fer.»

(13) «Si marxo perdré el torn i a les cues del supermercat la solidaritat de la gent no té cobertura.»

(14) «Quatre tovallons per decidir-se són com a molt mig minut.»

(15) «El gorg fa un remoreig que apaivaga el to de les veus veïnes, com quan als locals de copes de la ciutat posen jazz per crear petites parets de so entre taula i taula i així evitar que els clients se sentin les converses.»

(16) «Sobretot ara, que estic al llit de la seva ex, nua, a mig clau, amb ell a dins intentant mantenir una erecció mentre jo miro sense mirar el sostre i no reacciono als mastegots que m’està clavant, els primers més suaus que els següents.»

(17) «Relaxa’t i segueix el ritual absurd de seure i aixecar-te i demanar coses al Senyor.»

(Les il·lustracions són d’El paréntesis d’Élodie Durand.)

Anuncis
Estàndard

2 thoughts on “Disset parèntesis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s